Volia titular el Blog "Al mal tiempo buena cara", donat que la previsió inicial era anar de Cúber al Puig d'en Galileu, tot passant per sota del Massanella pel Comellar des Prat i seguir la GR 221 fins al seu punt més alt. Però en arribar a la Font des Prat he tingut clar que no podia seguir endavant: estava molt enuvolat, amb poca visibilitat a partir dels 800 metres i bufava un fort vent que ens complicarien molt l'existència, de manera que he decidit baixar a cercar la protecció del refugi dels Tossals Verds, i de tornada he agafat una altra ruta que m'han explicat allà, completant així una bonica excursió tot al voltant del massís dels Tossals Verds.
Ruta: Cúber (Font des Noguer)--> canal des embassaments-->Coll dels Coloms--> Ses cases velles--> Pou de Sa Coma --> Refugi Tossals Verds --> Salt dels Cans --> Pas Llis--> Coma dels ases--> Coll de sa coma dels Ases--> Font des Noguer.
Estem a dimarts 8 de març.
 |
| Torrent des Prat |
El Tram de la Font des Noguer fins el Coll dels Coloms és el mateix que per anar al Puig dels Tossals (Veure el blog "La Serra enfarinada.."), passem pel nostre bosc d'alzines, deixem enrera rotllos de sitja i cases de carboners als que faigs un grapat de fotos donat que tinc l'impresió que avui serà un mal dia i hauré d'omplir el blog explicant com feien el carbó, la calç o alguna altra excusa..
Quan ja he decidit anar avall cap el refugi dels Tossals enlloc de pujar pel Comellar des Prat, m'ha donat la benvinguda en aquest nou camí el so de l'aigua del Torrent des Prat, que juntament amb el fort vent del moment i la boira damunt nostre li donaven al lloc una força especial.. Quina aventura ens espera pel davant?
 |
| Torrent des Prat, seguint els primers compassos del bell Danubi blau.. |
 |
La boira no deixa veure el Massanella que tocaria estar per aqui davant..
No cal dir que la prudència és fonamental a la muntanya, i més especialment si es va sol i/o no s'està familiaritzat amb el camí.. Saber dir "em planto" a la muntanya pot evitar molts disgustos.
 |
 |
| Canaleta del Massanella (amb els Arcs d'en Fontanet) |
A l'altre banda del Torrent des Prat, a la nostra esquerra veiem allà dalt la "Canaleta del Massanella".
Com el camí de s'arxiduc, el camí del barranc, i tantes altres infraestructures tramuntanenques, també es tracta d'una obra d'ingenyeria tradicional, de les més importants de la Serra, que data de l'any 1750 impulsada per Montserrat Fontanet.
Es tractava de solucionar els problemes d'aigua de Massanella, duent-la des de la Font des Prat per aquesta canaleta tot seguint una orografia molt complicada, essent necessari construïr un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (Arcs de Fontanet), s'hagué de foradar la roca (sa Foradada) i salvar uns penyals mitjançant un salt d'aigua (s'Arreplegada). L'aigua va còrrer per aquesta canaleta durant més de 200 anys fins que recentment es va entubar per millorar el suministrament d'aigua al poblet de Mancor. Bé, ja tenim una altra excursioneta que un dia ben segur que farem (font: www.toponimiamallorca.net) Al refugi he vist una advertència que hi hi ha un tram esfonzat..caldrà informar-se bé.
 |
| Rotllo de sitja
Com que finalment l'excursioneta ha donat molt de sí, no m'extendré a explircar-vos com anava tot això del carbó que tant sovint anem trobant vestiguis en les nostres travesses i he anat deixant constància al blog. Us en deixo bibliografia per qui vulgui aprofundir en el tema. Jo he aprés que és un corbell, un quintar, una sàrria, una arrova, un badall, un bessó, una brasera, la carbonissa.. Però ara seguiré amb la meva excursió que encara queda el més dur i més bonic..
|
Anem tirant pel nostre camí cap els Tossals.. us podeu fer una idea de com és caminar per la Serra, pedres, pedres i més pedres.. s'ha de vigilar no ensopegar!!
Estem a Ses cases velles, un bonic indret que ens permet escollir com arribar al refugi, seguint la GR o bé donant una volteta per anar al Pou de sa Coma. La segona opció té bona pinta; anem-hi!. A la foto veureu uns xotets menjant herba i una cabana de pastors..
Suposo que en aquestes margeres al seu dia hi haurien oliveres, o potser vinyes que van desaparèixer amb la filoxera.. més avall sí que trobem boniques oliveres. Cerco al meu mapa d'Alpina qué és aquest pedrot d'allà dalt amb el forat: es diu "ses capelletes", i hi ha un avenc, l'Avenc des silenci. Al voltant veig al plànol que hi han altres avencs (Avenc dels Tossals, Avenc dels Benavenguts..). Avenc del Silenci... ja sé on no em trobarà ningú quan decideixi fer-me ermità.
 |
| Aìxò és una "burrada" |
 |
| Platero i jo |
El camí travessa aquest bonic bancal d'oliveres..
Li demano al xotet q "possi" pel meu blog...
 |
| detall olivera |
 |
| Pou de Sa Coma |
 |
| Hola amics, vosaltres també voleu sortir al meu blog? Mireu l'ocellet...click! Són mare i fillet. |
 |
| Refugi de Tossals Verds |
Per fi hem arribat el refugi. Dóno una volta pels exteriors per fer-me'n una idea i faig quatre fotos. S'hi pot arribar en cotxe des de Solleric (carretera entre Alarò i Orient). Té 30 places, barbacoa i taules a l'exterior, el seu hortet experimental, etc.. A dins una xemenia que crema llenya d'alzina ens calenta mentre prenc un café amb llet. Parlo una estona amb el guarda que m'informa de les rutes que es poden fer d'es d'aquí, que les reserves s'han de fer per internet, de la gent que passa per aquí, etc..
Us adjunto el link del refugi per qui vulgui anar-hi amb la familia a passar un bon cap de setmana. Cal reservar amb temps!!
 |
| Taules i barbacoa a l'exterior |
 |
| la xemeneia |
 |
| I tornem pel Pas Llis i el Coll dels Ases. |
 |
| Això és una cabana pels xotets aprofitant el recurs natural |
Ara ja no seguim un camí síno un "tirany" (corriol), i hem de seguir bé les fites. No és un camí fàcil, és llarg, dur en alguns trams i amb certa dificultat en altres.
Si es fa l'excursió amb familia la ruta recomanada és per l'altra banda del Torrent d'Almedrà, seguin la canonada d'Emaya. Al final del blog deixaré un plànol.
 |
| Cabana de carboners |
 |
Anem pujant, deixant el refugi allà lluny fins que passem el Morro de sa vaca per perdre'l de vista...
|
i entrar de ple al Torrent de S'Almedrà.
De seguit ens adonem de la fragilitat de la serra, de la pedra calcària que va cedint al pas del temps i que tanmateix li dona vida mostrant-nos la força de la naturalesa, de la pluja, les glaçades, el vent..que van moldejant l'escenari que mica en mica es fa més majestuós..
 |
| Torrent d'Almedrà |
 |
| Salt des Cans |
Abans de pasar el Salt dels cans, just a mà dreta puja un tirany per anar a fer el cim dels Tossals: sens dubte un recorregut de gran dificultat i molt més llarg que el clàssic que vam fer fa uns dies des del Coll des Coloms; un repte per més endavant.
 |
| Salt des cans |
 |
| A l'altre banda del Torrent tenim el Puig de Sa Coma des Carboners (842 m) |
 |
| La Canonada d'Emaya a l'altre banda del torrent. |
 |
Amb el Puig de s'Alcadena que estarà al fons del nostre escenari durant aquesta part del trajecte;
aquella pedreta allà al damunt està possada per la mà de l'home: és una fita que marca el nostre esquerp camí
|
 |
| Pas Llis |
Sens dubte el Pas Llis és digne de donar nom a aquesta ruta. Fixeu-vos en les cadenes que hi ha a la paret per ajudar a l'excursionista a passar amb seguretat donada la dificultat tècnica del tram.
 |
No és un efecte òptic, hem d'atravessar una pedrera que baixa almenys a 75 graus..
|
I ja deixem el Torrent d'Almedrà per anar a cercar la Coma dels Ases
La pujada pel torrent l'hem fet a bon ritme, potser massa, i ara m'està passant factura; cal pujar fins allà dalt al Coll dels Ases, on hi ha una paret seca i serà el punt més alt de la nostra excursió. M'ho prenc amb calma abans que m'hagafi una "pàjara"; poso la mà a la butxaca per cercar una font ràpida d'ATP: ametlles i nous de Califòrnia. Seguim.
Anem deixant la coma dels asses enrera.
Hem deixat pel camí les restes d'una avioneta que es va esclafar per aquestes contrades; ho cerco per internet i trobo la resposta a la pregunta que es farà tothom que passa per aquí: el pilot s'en va sortir viu d'aquesta? sembla que sí. |
| i ja estem dalt del Coll dels Ases (903 m) |
 |
| Puig Major, ennuvolat |
A dalt del Coll ens cruspim l'entrepà que m'he fet amb llangoniça de Vic (que vaig comprar a la Fira Medieval del Palma la setmana passada..) i agafo forces per acabar de pujar fins el Morro de Cúber (956 m); ja que hi som, anirem a conquistar un altre cim.
 |
| Embassament de Cúber, des del Morro de Cúber |
 |
| Alaró i S'Alcadena des del Morro de Cúber |
 |
| Puig de Sa Rateta (1113 m) des del Morro de Cúber |
 | ||
Estem dalt del Morro de Cúber (956 m), a l'esquerra (nord) el Massis del Puig Major on veiem el Puig de Ses Vinyes, i al fons (sobre el Gorg Blau) el Puig Roig. A la dreta veiem el Puig de sa Font (1071m) i entremig el Coll dels Asses.
Fixeu-vos la paret de pedra en sec que separa les finques a dalt la cresta, a 900 metres d'altitud..!! admiro aquestes generacions d'homes i dones valents ja oblidats, que van donar vida a la Serra de Tramuntana durant segles.. Estem una estoneta contemplant el paissatge; està menys ennuvolat i fa menys vent que al matí però em poso el passamuntanyes.. La suor baixa per la front i sento el bateg del cor, potent, alegre.. Miro d'on vinc.. i sona aquella vella cançó: "Quan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat..."
Com us he promés abans poso el plànol del recorregut més aconsellable per fer-ho en familia si enlloc de seguir les fletxes verdes (pas Llis) seguiu les blaves (canonada Emaya). També és interessant fer-ho a l'inversa.  |
De l'Empordà a la Serra de Tramuntana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada