S'acaba l'estiu un any més, les nits de calor, els mosquits, la sorra de la platja pel cotxe...!! Torna la beneïda rutina, els nins al cole..!!, i tornen les excursions..!!
Vaah, tampoc ens posarem dramàtics, l'estiu ens han deixat molts bons records i quatre fotos ben boniques de ses illes des de la mar..
 |
| Posta sol a la Serra de Tramuntana, des de la mar.. |
 |
| Navegant per les aigues de ses illes.. |
 |
| Aigües turqueses al nord de Mallorca.. |
 |
| Pescant raors.. |
L'excursió al Galatzó és un clàssic entre els clássics, en especial per ser el cim més occidental de l'illa i pel seu relleu característic, una gran mola de pedra que amb 1027 metres s'alça imponent, l'ultim sospir de la Serra de Tramuntana abans de la posta de sol... tot just quan surt el malèfic Comte Mal i cavalca a l'ombra del Galatzó, una llegenda que us contaré més endavant...
 |
| Cim del Galatzó (al fons la badia de Palma) |
S'hi pot accedir des del nord, des d'Estellencs, tal com vam fer amb en Joan el mes de gener i que tingué l'honor d'estrenar aquest blog. Aquell dia, a més, ens vam animar a fer l'Esclop.. tota una senyora exccursió!!. No hi ha gaire fotos, doncs l'idea del blog va venir més tard.. (de la Dragonera al Galatzó)
I l'altre opció és per la vessant sud, deixant Puigpunyent i "la Reserva del Galatzó", més curta i directa, amb 50' ens plantem al Coll des Carniceret, i d'allà fins al cim en 30' més.
 |
| Nosaltres avui per la Font des Pi |
M'ha critdat l'atenció un accident natural a la falda del Galatzó anomenat l'Agulla Forcada.. ben conegut per escaladors. Des del darrera sembla una roca punxeguda...
 |
| L'Agulla Forcada |
Però per davant... la meva dona diu que sembla un guerrer Samurai o quelcom així...la gent d'aqui també li anomena "El Bisbe"..
I si no fixeu-vos amb un poc de zoom..
 |
| "El Bisbe" |
Conta la llegenda, que per aquests voltants, en les nits ventoses de novembre, cavalga el Compte Mal, l'adaptació mallorquina de la llegenda catalana del compte Arnau, un poderós senyor feudal que sols fa que maleses que haurà de pagar després de mort, condemnat a vagar, ànima en pena, per les muntanyes del Ripollès, tot espantant petits i grans.
De igual manera, tal com explica el meu bon amic Tomeu Bestard, cronista oficial de Ciutat de Palma, "sabemos que entre las leyendas populares mallorquinas debió existir la figura del Comte Mal, el cual se aparecía, muerto ya, montado en un caballo verde por su finca de Galatzó o aullando desde los infiernos" llegenda del Comte Mal
Colom i Ferrà, Guillem: El Compte Mal, poema en dotze cants.
Mes, on cobra la llegenda
sa cruesa més horrenda
és al fons de les muntanes i alzinars de Galatzó,
on el voltor encara escura
claps de morta carnadura
i ossos sense sepultura
d´aquells valents que afrontaren els furors del seu senyor
Així el Compte corre i pena
pels sues pecats sense esmena,
per la sang en va vessada, per l´amor que no pagà
I en son cavall que flameja
el seu cos crema i sangueja,
i amb el seu dolor passeja
tots el dolors i les llàgrimes de l´avui i del demà
Així el Compte corre i crema
I en la seva angoixa extrema
per la muntanya i la plana, per la vila i la ciutat
la seva ànima mai lassa
és el lament de la raça
és l´angúnia, que mai passa,
és el vell dolor dels segles fet caliu d´eternitat….
El camí no té pèrdua, el més difícil ha estat arribar fins a la font del Pi doncs és un galimaties de camins i caminois. Seguim les indicacions de la nostra bibliografia de butxaca, les fites i el camí traçat per tantes generacions d'excursionisme..
 |
| La costa nord, a l'alçada d'Estellencs |
 |
| els darrers metres cal grimpar una mica.. |
 |
| mirant cap a la Badia de Palma.. |
 |
| Davant, el Puig Batiat, Puig de Ses Fontanelles i Mola de s'Esclop |
 |
| Primer pla a l'esquerra Puntals de Planicie, i a la dreta la Mola del Ram; darrera el Teix, Puig Major, Massanella i demés.. |
 |
| Mirant cap abaix, d'on venim.. i per on hem de tornar.. |
I aixó és tot des del cim del Galatzó. Fins ben aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada