PASSEIG FAMILIAR AL CALÓ DE S'ESTACA

Avui és diumenge, i tenim per endavant una bonica jornada familiar. Tothom s'ha encalçat les botes de muntanya, quatre entrepans i som-hi!.

No saben que van a ser protagonistes del tercer capítol del "Seguint les passes de l'Arxiduc": avui visitarem la possesió de s'Estaca i després baixarem fins al caló de s'Estaca, un llogarret idílic que ens parla de velles històries de pescadors.. Excursió apte per tots els públics. 

Les ombres de pare i fill projectades a la paret seca davant s'Estaca.



 

posta de sol a s'Estaca


Despres de deixar Valldemosa, un cop arribem a la cruïlla per anar cap a Deià-Soller a la dreta, o bé Estellencs a l'esquerra, seguim aquesta darrera per ben aviat trobar un trencant a mà dreta que baixa cap a la Marina de Valldemossa. La baixada cap al port de Valldemossa recorda al de la baixada a Sa Calobra, una carretera molt estreta amb molts revolts, que baixa de 600-700 mtrs fins al mar en pocs kms. Ens crida l'altenció el Salt des Torrent, que baixa amb força i carregat d'aigua. En una de les darreres corbes trobem un portell a mà dreta, on trobem el camí de s'Estaca. Hi ha un troç més ample on es pot deixar el cotxe.

El camí va seguint la mateixa cota durant la major part del trajecte, amb precioses vistes sobre aquesta part de la costa nord, i passarem per diferents possesions que mirem amb enveja malsana per arribar finalment a la possesió d'estil colonial que es va fer l'Arxiduc:s'Estaca. Després el camí baixa bruscament per anar fins al caló de s'Estaca o bé anar fins la Foradada.



Camí de s'Estaca; la Foradada queda a mà dreta i fa cent anys s'hi podia arribar seguint el"Camí de la Mar". Avui en dia ja no existeix aquest camí, donat que com que era de la mar, aquesta el va engolir i ha desaparegut en bona part; ja vaig explicar en el darrer blog que es pot fer però s'ha de fer una mica el chimpanzé: aviat ho farem i ho explicarem.

Aprofito una de les "Històries de la Serra" per posar de guió al nostre document fotogràfic:



S'Estaca, terra de mariners:

Tothom a Mallorca coneix s'Estaca com la casa que l'actor nord-americà Michael Douglas té a l'illa i que comparteix amb la que va ser la seva dona, Diandra. Els que saben que s'Estaca va ser la possessió que l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va "regalar" a la seva al·lota mallorquina, Catalina Homar, no són tants. I els qui identifiquen s'Estaca amb un llogaret de pescadors on tenien el port base els millors i més valents pescadors de Mallorca, en paraules, una vegada més, de l'Arxiduc, són un grup encara molt més reduït.



S'Estaca, avui, en començar a caure el sol..







S'Estaca ahir..

   

S'Estaca és, doncs, un petit indret de la costa, al terme municipal de Valldemossa, a mig camí entre sa Foradada i el Port de Valldemossa, constituït per una vintena de casetes que, originàriament, eren els habitacles on els pescadors valldemossins tenien el cau durant les seves dures jornades de feina. Ara ja no hi romanen pescadors ni mariners, però s'Estaca és, de segur, un dels llocs més bells, suggerents i màgics de tota la Serra de Tramuntana.

En l'actualitat, les petites casetes dels pescadors s'han convertit en refugi de cap de setmana o de vacances dels seus propietaris o usufructuaris, però darrera d'aquesta bella postal hi trobam nombroses històries de persones, històries farcides d'alegries i tristeses, però sobretot de vivències humanes.

 



L'Arxiduc ens descriu, a la seva magna obra Die Balearen, s'Estaca que ell va conèixer, a la segona meitat del segle XIX, com un llogaret de pescadors format per 14 casetes, que ell mateix havia autoritzat construir. També conta que es va encarregar de millorar els accessos a la cala per facilitar el trànsit de persones, especialment quan anaven carregades amb els coves de peix per dur a vendre.

En aquella època, els pescadors valldemossins es repartien entre els que tenien la barca a s'Estaca i els que la tenien a sa Marina, que és com anomenen el Port de Valldemossa els habitants de la zona. 

La vida no devia ser fàcil i els pescadors restaven a s'Estaca tota la setmana, fins que el dissabte a migdia o a l'horabaixa tornaven a Valldemossa. Passaven el diumenge a la vila i el vespre, o el dilluns de matinada, retornaven a s'Estaca carregats amb la roba de la setmana i els queviures necessaris per a la seva supervivència.



Caló de s'Estaca



Els mesos d'estiu eren l'època de feina més intensa. Els pescadors deixaven s'Estaca i el Port de Valldemossa i es dirigien a les badies de Pollença i d'Alcúdia a pescar. Hi anaven navegant a la vela llatina o al rem, quan el vent no bufava. Feien grups de cinc o sis llaüts i habilitaven unes barraques en alguna cala per romandre-hi. En paraules de l'Arxiduc, allà "duien una vida feliç i lliure". Ens manca l'opinió directe dels pescadors. Cada cert temps, un llaüt se'n duia la pesca de tota la flota a vendre a Alcúdia o a Pollença.

D'altres, prenien la ruta de l'oest i es dirigien cap a Andratx, Peguera i Santa Ponça. La manera de pescar era la mateixa, i el peix que agafaven arribava fins a Palma en carro o en diligència.

 

Caló s'Estaca, detall teulades



Així passava bona part de l'estiu, concretament fins a mitjan agost. La Mare de Déu d'Agost, que se celebra dia 15, és la patrona de sa Marina, i llavors tots els pescadors tenien una cita ineludible. Tornaven a Valldemossa per passar-hi les festes i retrobar-se amb la família. Passats uns quants dies, els pescadors es tornaven a embarcar i continuaven la seva vida habitual. En alguns casos, segons els resultats i la quantitat de peix que treien, els que pescaven a la badia d'Alcúdia passaven a Cala Rajada i anaven baixant per la costa, alternant els dies de pesca amb els de navegació, fins a arribar al sud de Mallorca, des d'on passaven el Cap Blanc, travessaven la badia de Palma i arribaven a les costes de Ponent, passaven el freu de sa Dragonera i tornaven a la costa valldemossina.

En paraules de s'Arxiduc: "un llogaret de pescadors on tenien el port base els millors i més valents pescadors de Mallorca"

Amb els primers temporals de setembre, els pescadors quedaven a s'Estaca i a sa Marina, i els dies de pesca es reduïen per mor del mal temps. A l'hivern quasi no pescaven. Quan no podien sortir a la mar, els pescadors es llogaven a terra i treballaven a les vinyes de s'Estaca, on s'obtenia un vi vertaderament excel·lent" (http://histories.serradetramuntana.net/s_estaca_terra_de_mariners/)

Les vinyes de s'Estaca, viyes verdes vora el mar..

VINYES VERDES

(Josep Maria de Segarra 1894-1961)

Vinyes verdes vora el mar:

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster:

sou més fines que l'userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa;

cap al mar blinqueu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina

i el fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina ...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor ...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor ...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard ...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

I amb aquests poema, aquesta historieta de pescadors i aquestes boniques fotos segur que a més d'un s'animarà a fer aquesta bonica passejadeta familiar. Que la disfruteu!!

Posta de sol des del camí de s'Estaca; la fota l'ha feta sa meva filla de dotze anys!!


Fins aviat!!