DE L'EMPORDÀ A LA SERRA DE TRAMUNTANA: d’octubre 2011

Camí del Barranc de Biniaraix

Ja tenim la tardor aquí, però avui fa un dia fantàstic; predomini de sol amb algun núvol de forma aïllada, ràfegues de fort vent a la part més alta.. i tot el matí per nosaltres!

La descoberta del Camí del Barranc va ser una fita important en el meu coneixement de la Serra de Tramuntana, un recull de la seva esència, la trobada de l'home amb la natura, l'heroica conquesta de les cotes més altes de la capritxosa serra de pedra calcària, amb camins empedrats d'atrevida ingenyeria, de bancals de pedra en sec amb oliveres centenàries i olor de romaní arreu..

Sóller al fons, Biniaraix en un primer pla

Que dius? Que ja havies vist aquesta foto en un blog? és veritat, ja vaig estar aqui el mes de gener i ho vam publicar al blog en el següent enllaç http://delempordalaserradetramuntana.blogspot.com/2011/01/puig-de-lofre-des-de-biniaraix.html

cami Barranc de Biniaraix

Us explico el recorregut: Amb cotxe fins a Sóller i d'allà al rentador public de Biniaraix, on començo a pujar el camí des Barranc, que em condurirà fins a les cases de l'Ofre. D'allà pujo fins al Coll de l'Ofre i em dirigeixo fins al coll d'en Poma per pujar l'Ofre (1093 m). El baixo per l'altre costat, el Coll des Cards per fer Na Franquesa (1067 m) i tornar. La idea inicial era fer també la Rateta (1113 m), però ja no em donava temps; un altre dia serà.

Al final del blog hi he penjat el mapa Alpina que duc al damunt, fotografiat i amb les indicacions..

perquè no us perdeu

Equip: pantalons curts i camiseta de màniga curta; xiruques, motxila lleugera, dos entrepans, algun fruit sec, 2 litres d'aigua i anorac.

He sortit de guàrdia a les 9:30 i he caminat 5 horetes sense contar aturades x fer les fotos, cercar si ja es fa algun rovelló (esclatasang) i menjar. He fet uns quinze quilometres amb un desnivell d'uns 900 metres. A les 17:00 h estic de tornada a casa, amb els nins que tornen del cole. M'encanta Mallorca: que fàcil és fer els millors plans!

Sóller amb el Teix al fons, des del camí del Barranc

Comencem a caminar... us deixo amb el poema "l'olivera mallorquina" per amenitzar aquestes quatre fotos mentre us imagineu tot pujant enmig d'aquests camps d'oliveres, amb marjades centenàries, acompanyat del silenci trencat per algun rossinyol i el vent que s'escola per la vall...

"L'Olivera Mallorquina

Conta'm, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps enrera
que escrites veig en ta surenca soca.

Jo vinc a recolzar-me
a tes nuades rels, trist d'enyorança,
perquè vulles tornar-me
dels béns que n'he perdut sols l'esperança.

Ton delicat fullatge,
que sota lo cel blau l'embat oreja,
és de la pau la imatge,
de tots los goigs de la ciutat enveja.

Ta rama verda i blanca
com cabellera d'àngel t'emmantella;
i a ta esqueixada branca
falta pel vent l'arrabassada estella.

Quan jove i vincladissa
creixis sobre el marge de la coma,
xermava ta verdissa
la falç del llaurador fill de Mahoma.

L'àrab i sa mainada
respirant-ne tes folor el maig sortien,
i ta oliva escampada
sos fills, per la tardor, escollien.

Ah, quin dol! Escoltant-ne
del corn aragonès lo toc de guerra,
tallà tos brots, donant-ne
empriu a l'host de la guanyada terra!

I el jorn de la conquista,
amb llàgrimes del cor senyant sos passos,
sense girar la vista,
sortí amb l'infant més xic estret als braços.

Los cavalls trepitjaren
dins lo solc sarraí les brulles tendres,
i els ferros enfonsaren
de l'alqueria en les calentes cendres.

Els Cornadors Gran i Petit gairebé dalt del Barranc

Vista del Barranc amb Soller i Port de Soller al fons

Coll de l'Ofre, amb el Puig Major al fons

La creu que hi ha al Coll de l'Ofre, amb l'Ofre al fons

Coll dels Cards

Cami de Na Franquesa, amb el Penyal del Migdia i Puig Major; mur de pedra en sec

Fita camí de Na Franquesa

Puig de l'Ofre des de Na Franquesa. Darrera els Cornadors. Més endarrra el Teix. Al fons el Galatzó.

He estrenat un nou apps de l'iphone q permet fer panoràmiques, encara q blogger no em deixa penjar la resolució original. Podeu fer click al següen link per accedir-hi; ha quedat prou bé!

fés click AQUÍ per ampliar imatge

Penyal del Migdia (1356m) , Puig Major (/1436m) amb l'agulla des frare (1209 m) i més a la dreta el Puig de ses Vinyes (1108m).

En direcció Sud, amb el Castell d'Alarò (821m) a la dreta i Puig de S'Alcadena (815 n) a l'esquera

On the top of Na Franquesa

Cim de Na Franquesa i Ofre darrera

Abaix el coll dels Gats atravessat per un mur de pedra amb sec, que s'enfila cap a la Rateta (1113 m)

Arbre mort mirant la Badia de Palma

I tornem a baixar cap al Barranc.. enmig d'oliveres, i les darreres estrofes del nostre poema..

Com reposava, a l'ombra,
deslliurat lo baró dels durs arnesos,
mentre els llebrers sens nombre
jeien al sol assedegats i estesos!

I de son puny volant-ne,
el manyac esparver dalt de tu es posava,
les ungles encreuant-ne,
i els tendres cims dels branquillons vinclava.

Quan era una alta ermita
aquest claper de trossejada runa,
lo místic cenobita
aquí s'agenollava al clar de lluna.

Al toc del monestiri,
mans plegades al pit, pregàries deia,
i el cel en son deliri
per lo reixat de ton ombratge veia.

Ara aquí el temps enganya
lo pastoret que embadalit s'atura,
i amb flabiol de canya,
gira el ramat que al comellar pastura.

Mentre l'ovella tosa
amb lo clapat anyell entorn apila,
la cabra delitosa
tos tanys novells per rosegar s'enfila.

s'Estret

Arbre amic del qui plora,
dosser sagrat d'eternitat serena,
jo et sento grat de l'hora
que m'has aidat a conhortar ma pena.

Tu al cor m'has donat força,
tu apar que em tornes joventut perduda,
com de ta eixuta escorça
la saba n'ix que ton brancatge muda.

Jo moriré i encara
espolsarà el mestral ta negra oliva;
res serà del que és ara;
tu sobre el blau penyal romandràs viva"

Josep Lluís Pons i Gallarza (1823 - 1894)
Poema l'Olivera mallorquina

atravessant el Torrent de Biniaraix

I tornem a ser a Biniaraix!

Aqui teniu l'altre plànol de l'editorial Alpina que us havia promés on també hi he posat les fletxetes. Fins aviat!!

Él camí de s'arxiduc és d'aquelles excursions que no em canso de fer-la una i altra vegada... Aquesta setmana l'he feta dos pics (que vol dir "dues vegades" amb mallorquí), una tot sol, i uns dies més tard amb en Xisco. El recorregut és semblant al que vaig penjar al primer blog del Teix al mes de febrer (http://delempordalaserradetramuntana.blogspot.com/2011/02/el-teix-seguint-les-petxades-de.html

Sortim de Valldemosa, carrer de ses oliveres, pujem fins el Pla des Pouet i d'allí anem fins el Mirador de Ses Puntes, un lloc de bellesa infinita, on som testimonis de la fusió de la blavor del mar i del cel. Tornem a fer les fotos de rigor i seguim tirant fins Sa Talaia Vella (858 m) i refugi de s'Arxiduc (871m).

Mirador de Ses Puntes

Com a novetat, si us fixeu amb les fotos del refugi del mes de febrer, l'estan restaurant: han acabat la teulada i a dins i han posat una pica d'aigua i una xemeneia.. Hi haurà algun guarda del Consell? li vaig preguntar al picapedrer.. No! aixó és privat, és del Senyor.. -Quin Senyor?? vaig preguntar inocentment.. -El senyor de Can Moragues... A Mallorca encara hi han reminiscencies feudals que duren.. Bé, és possible que així s'hagi protegit més el patrimoni de la Serra de Tramuntana.. Bé ja em direu si us agrada més ara o abans en runes..

Del refugi baixem el Coll de Son Gallard i pujem cap els Cingles de son Rul.lan, on el camí de s'arxiduc desafia un precipici de 900 metres alhora que ofereix unes espectaculars vistes cap a la Foradada, Deià i tota la Serra..

Passem pel Puig Cargolí (944 m) i al Pla de ses Aritges agafem en direcció el Puig Gros (938 m) i d'allà anem cap al Pla de Mala Garba on fem l'ascensió final al Puig des Teix (1064 m). La baixada la vaig fer per ses Fontanelles, i el dia que vaig anar amb en Xisco pel Refugi des Cairats, una baixada molt empinada on vaig tenir l'oportunitat de sobrecarregar-me el tormell i poder estar 15 dies sense trepitjar la muntanya..

La nostra excursió d'avui és la de color blau..
Les demés les podeu veure als blogs de la sèrie "Seguint les passes de s'Arxiduc"

Donat que ja vaig publicar un blog del Teix i del Camí de s'arxiduc, i ja em começaria a repetir com l'all i oli, avui només deixaré algunes de les fotos perqué en Xisco no s'enfadi i així torni un altre dia. Estan barregades les dues excursions. Aquí les teniu!