DE LA SERRA DE TRAMUNTANA A LA GARROTXA

Els 7 de la Foia

No és intenció d'aquest blog explicar qué pot arribar a ser un cap de setmana cavalgant al costat dels meus sis germans per les comarques volcàniques de Girona: una experiència que va més enllà de l'aventura i de l'esport,  més enllà dels rius, prats, fagedes i muntanyes que hem travessat,... una experiència que va més enllà del temps i torna a reunir a set  amics, set germans que cavalgaran de nou junts.. 

Aquí només pretenc ensenyar-vos quatre fotos de la Garrotxa i de la nostra aventura per donar una mica d'enveja al lectors.. Més endavant recolliré l'experiència i les anècdotes en format paper,  però aixó ja són històries de can Llopart..

Sí senyor, aquí estem tots,  calentat motors al punt de trobada i d'on partirem demà de bon matí: el Santuari del Collell, un racó idílic situat al del cor de la Garrotxa (www.elcollell.cat) on en Jordi ens té preparats els cavalls.

No tinc clar de quí va ser la idea original, però sí racordo l'il.lusió del primer mail d'en David que començava a posar fil a l'agulla al que inicialment semblava missió impossible: reunir-nos tots els germans? sense dones? sense nins? tot un cap de setmana? damunt d'un cavall? Massa bonic...

Però vet-t'ho aquí, de vegades els somnis es fan realitat. I aquí ens tens a tots set:

En Xavi, el nostre "Germà Gran"

En David, l'organitzador de la ruta, el nostre GPS

Jo mateix, que intentaré fer quatre fotos sense caure del cavall..

En Jordi, el nostre capataç

En Marc, damunt del seu BMW

En Pau... un poeta en la cerca del seu millor vers..

En Josep, el més petit però el més trempat dels set!

Allà dalt, el nostre destí... Santa Maria de Finestres.

I aquí teniu quatre postals que recullen breument la nostra petita escapada, l'escapada de "la Serra de Tramuntana a la Garrotxa.."

Hem atravessat rius...

Hem atravessat fagedes...

LA FAGEDA D'EN JORDÀ (Joan Maragall)

Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d'aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

i prats..

i muntanyes..

Hem travessat la Garrotxa rural...

la Garrotxa romànica...

La Garrotxa volcànica...

Ai si ens hagués vist el nostre pare..; els seus fills convertits en protagonistes dels seus westerns preferits....

Hem calvalcat lliures als quatre vents...

Hem assaborit el plaer de l' esforç..

Han sonat velles cançons...

Hem superat totes les adversitats...

 

Ens hem sentit orgullosos de formar part d'aquesta familia..

I arriba el merescut descans per cavalls i cavallers..

És el moment "estrella", l'hora de refer-se de la gesta i compartir-ho amb els meus enyorats germans.. un somni fet realitat. 

Com diu el lema del Collell: "cansats però contents!!"

I en fer-se fosc, sota una lluna minvant i l'escalfor d'una bona ratafia, han sonat vells acords.., i hem somniat amb el nostre Viatge a Itaca..

Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

I hem promès repetir-ho...

Gràcies brothers!! 



CORNADOR GRAN I MIRADOR XIM QUESADA DES DE CÚBER

Encapçalo aquest blog amb aquesta bonica Creu que assenyala el Coll de l'Ofre, fita situada al bellmig de la nostra excursioneta d'avui, un bonic dia d'abril, a les portes de la Setmana Santa.

Mentre anava cap a Cúber, on he deixat el cotxe, m'he parat a treure aquesta bonica panoràmica de la Serra d'Alfàbia, on al seu extrem nord-oest surten aquestes dues banyes que li dónen nom, els "Cornadors" gran i petit. El camí clàssic és des de Sóller, pel Barranc de Biniaraix, però com que es tracta de fer coses noves hem començat al nomenat embassament. Al blog de l'Ofre hi ha alguna bonica foto dels cornadors des del cim.

Aqui teniu un primer pla d'aquesta paret del Cornador Gran, imponent. Pujarem fins allà dalt a la punta... per l'altre costat, no patiu!!

Aquí m'he currat el plànol de l'excursió. He aprofitat per assenyalar amb blau el recorregut de l'excursió de Biniaraix fins l'Ofre (veure blog mes de gener). En vermell el recorregut d'avui (manca la volta al punt d'inici de l'embassament de Cúber però s'entèn). 

Per altra banda deixar constància que el topogràfic està extret de la pàgina del Consell de Mallorca (http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/senderisme/index_ca.html); no voldria jo problemes amb els de les SGAE ni amb els de la LOPD..

La nostra excursioneta comença a un llogarret conegut, Cúber, on comencem a caminar tot seguin la seva vorera nord que marca el trajecte de la GR221 i després seguirem el Torrent de Binimorat fins arribar al coll de l'Ofre. El camí no té pérdua, és una de les zones més transitada de la Tramuntana.

A la cara Sud de l'Embassament s'aixeca el cim de sa Rateta (1113 m) , a continuació na Franquesa (1067m) separats pel Coll des Gats, i al fons el Puig de l'Ofre (1093 m). És evident que convé que plogui aviat o aquest estiu els illencs ho passarem malament.

Nota d'informació cultural: "Situat en una depressió natural, l’embassament de Cúber ocupa una superfície de 59,3 ha i assoleix un volum màxim de 4,6 hm3. Projectat inicialment per a la producció elèctrica, fou reconvertit amb la funció d’abastar d’aigua potable la ciutat de Palma. Aquest embassament també rep, per bombeig, l’aigua del gorg Blau, situat en una cota inferior. L’aigua circula, després, per gravetat, a través d’un canal obert de més de 5 km de longitud fins a Cúber (http://www.consellmallorca.net/)"

Xotets pasturant al voltant de la possessió de Binimorat.

Mirem enrera i veiem allà al fons el Massanella  que treu el cap orgullòs per damunt de tots els del voltant. Davant tenim el Morro de Cúber (veure blog "volta Tossals verds")

Entrem a un bosquet de pins travessat per un camí de ferradura.. s'agraeix l'airet fresc que corre per aquí i el soroll del torrent que baixa amb aigua per abeurar els assedegats animalots

Mica en mica anem agafant alçada i veiem aquesta bonica panoràmica que deixem enrera, el Puig Major amb el seu pa de figa de Son Torroella, seguit del Puig de Ses Vinyes, i a mà dreta de Cúber la Serra dels Teixos i  la Rateta (que aqui ens tapa el Massanella)

I arribem al Coll de l'Ofre, a 875 m d'alçada. Veiem darrera la creu el cim del cornador gran, però ens separa una "V" i ara tocará baixar. Anirem també fins els cims més alts que hi ha rera la foto.

És hora d'esmorzar i aquest és un bon lloc!: boniques vistes del Barranc de Biniaraix i Sóller al fons, amb el bonic port natural. 

Estic ja a la confluència del camí que puja del Barranc de Biniaraix cap a l'Ofre amb el que jo he agafat des de Cúber per anar als Cornadors (conflueixen entre el Coll de l'Ofre i les cases de l'Ofre; véure plànol); veiem la paret del Salt des Cans.

Mul (barreja de cavall + ase mallorquí) pasturejant a les cases de l'Ofre. Crec que la recuperació dels camins i dels boscos de Tramuntana pasa per recuperar aquestes bésties com animal de treball i transport per aquestes contrades..

Això em recorda que tinc que ésser a les 16:00 hrs a l'hipica de Son Gual on estic posant-me en forma per una nova aventura que us explicaré ben aviat en el blog nomenat "de la Serra de Tramuntana a la Garrotxa": una volta per les terres volcàniques de Girona amb cavall, amb els meus sis germans varons!! Però no adelantem aconteixements..

L'Ofre al fons, com veieu és l'unic cim de més de 1000 metres que té bosc fins dalt de tot.

Del Coll de l'Ofre hem baixat fins a les cases de l'Ofre;  hem perdut força alçada i ara tornem a pujar amb destinació Cornador Gran..

Aqui davant tenim el Cornador Gran, que s'aixeca com el Penyal del Migdia imponent sobre Sóller... (si arrastres la barra d'abaix podràs veure fins Sóller..) Convé donar la volta doncs no vaig equipat, ni tinc ganes ni experiència per pujar per una paret així; sóc massa jove.

I seguim un petit caminoi que puja serpentejant enmig del càrritg sota un sol de justícia. Estem a primavera amb 28ºC!! Sort que he vingut ben provisionat amb 3 L d'aigua i no n'ha quedat ni una gota.

A mesura que guanyo alçada em faig una idea de les vistes privilegiades que té aquest "gegant".

A l'esquerra Penyal del Migdia i Puig Major. A la dreta l'Ofre..

Mira atentament la foto: sens l'olor del romaní? i sents com les abelles van d'aqui cap allà emmagatzemant el seu dolç tresor? NO?? doncs a qué esperes en pujar cap aquí dalt??

Ja som al petit refugi que hi ha als peus del Cornador Gran; està en bon estat. Cap a nord-oest veiem el cim del Teix; fa poc vam ésser allà dalt, tot seguint les passes de s'arxiduc.

I aquí ja estem al Cim del Cornador Gran, de 956 metres. No us explico quins cims estem veient des d'aquí perque ja ho sabeu. Sí que vull que pareu l'atenció amb el mur de pedra en sec que hi ha just per sobre del Coll de l'Ofre.. Hem té meravellat fins on arribaven aquestes construccions..



Mirador d'en Xim Quesada



Des del cim del Cornador baixem cap a la paret vertical del seu marge est, on hi ha aquest bonic mirador anomenat d'en Xim Quesada, que ofereix unes vistes de vèrtig sobre el Barranc de Biniaraix... Al mes de gener vam pujar per allà baix i en vam deixar constància en el blog.

Ara vénen quatre fotos fetes des d'aquest mirador, que si les ajunteu podreu fer un bonic collàge des del Puig Major fins abaix el Barranc, Fornalux i cap a Sóller:

i mirant cap abaix al Barranc, amb les seves infinites marjades..

cap a Fornalutx..

mirant cap a Sóller.. Ben bé aquí sota a la dreta Biniaraix..

Desafiant (molt prudentment) el barranc..

Deixem constància que l'iphone no ha viatjat sol per aquestes contrades..

Aqui acabem de pujar al Puig des Sementer Gran (1013 metres), amb l'intenció de cremar una mica més de combustible i veure millor prespectiva de la nostra excursió. No hi ha camí, o sigui que hem tingut que fer una mica el cabrit per arribar fins dalt. Sí mami, he anat amb compte de no girar-me el peu..

Si us fixeu aquest cim arrodonit del davant, que té una caseta (refugi) és el Cornador Gran vist pel darrera. Per davant cau en picat per la paret que dóna al Barranc com ja heu vist. Veiem el camí que puja fent ziga-zagues, el Barranc de Biniaraix, el Coll de l'Ofre, i l'embassament de Cúber d'on venim, rodejat dels més grans de la Serra de Tramuntana.

Davant de Serra d'Alfàbia amb el Puig d'Alfàbia (1067 m). Les boniques antenes (!!) a l'extrem sudest.

Cap a est veiem al fons el pla de llevant i la Badia d'Alcúdia. Puig de s'Alcadena i Puig d'Alaró que ja van "xupar molta cámera" en el blog dels Tossals darrera aquesta petita serralada i el Puig de Na Maria.

Una altra panoràmica; el GPS indica que hem fet gairebé 9 kms (en horitzontal); és hora de tornar!.

I acabo el blog amb aquesta foto del camí de tornada que m'ha provocat un "dejà vu" .. per uns moments pensava que estava al Teide..

Donat que la nostra estona "contemplativa" des dels cims que hem fet avui han estat sobre el poble de Sóller, he rescatat aquest poema de Joan Alcover (1854-1926) el poeta de l'himne dels mallorquins,  "la Balanguera" que va escriure aquest "Record de Sóller":

RECORD DE SÓLLER

Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa...

Ja coneixeu la vila d'ombrívols carrerons,

la rica vall de Sóller, entre serrals estesa,

on totes les vivendes tenen un hort al fons.

Era senyor de casa el somni de la sesta;

la posadera em feia senyal de que emmudís,

posant-se els dits als llavis; una verdor xalesta

pel portaló guaitava com auri paradís.

L'hort m'oferí refugi, capçal la soca blanca

del taronger; en l'herba em vaig tombar; l'eixam

d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,

i em feia pessigolles al front l'espès herbam.

Eren les verdes tiges profunda columnada;

filtrava, ran de terra, l'esguard per allà endins;

dansaven les corol.les de fulla acarminada,

com baiaderes entre pilars esmaragdins.

Llavores un misteri per mi es va descloure,

torbant la fonda calma del cor adolescent:

entrà una jovenesa amb els cabells a lloure

que un raig de sol feria com nimbe resplendent.

Amagatall cercava per treure's una pua

del cos; a totes bandes girà l'ull inquiet;

s'alçà la falda roja, mostrà la cama nua

que més amunt tenia una blancor de llet.

Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre

son ritme; una calrada bullenta vaig sentir;

l'esglai que sentiria la bergantella tendra

que es creia tota sola, si s'adonés de mi!"

Ens tornem a veure aviat.. per la Garrotxa!!. 

Iñaki Ll.