Si mai us escapeu pels voltants de Santuari de la Mare de Déu de Lluc i voleu fer una passejadeta tranquil.la pel cor de la Tramuntana sense suar massa, aquesta és la vostra: Volta a la Moleta de Binifaldó.
Ja heu vist que el meu blog no és el típic d'excursionista: aparca aquí, camina 300 metres i gira a la dreta, després del portell a l'esquerra, passa aquell botador, segueix aquell mur de pedra en sec.. No, per això ja en hi ha uns quants de fantàstics i que podreu veure els enllaços abaix a la dreta que us recomano...
Aquí només pretenc deixar per escrit les sensacions viscudes de les meves escapadetes i compartir-les amb tú, quatre apunts culturals del lloc en questió, amenitzat amb quatre fotos fetes amb el meu movil, amb tota la intenció d'un professional i amb tota la il.lusió d'un aficionat! Apa, som-hi!
 |
| Avui no vaig sol, tinc una acompanyant de luxe! |
La tardor ja ha ben entrat, i les seves llums tímides s'escolen enmig la boirina, tenyint amb una paleta de colors ocres i verds tristots el fullam que tapissa els boscos d'alzina.. El cirerer d'arboç (s'arbocer com diem aquí) i els bolets que ja surten arréu dónen la nota de color més viu.. La molsa cobreix el rocallam i reté la humitat que ho impregna tot. S'escolten els torrentets alegres a les fondalades, i si et quedes aturat en silenci una estoneta veuràs algun ropit apropar-se agosserat.. Els xotets pasturejen al.liens al plujim que ens acompanya durant la nostra excursioneta..
 |
| Arbocer |
 |
| Els xotets sempre presents en les postals tramuntanenques |
 |
| Alzina d'en Pere. Catalogada com arbre singular. Té uns 20 metres d'alçaria, i una capçada de 19 metres de diàmetre. Edat estimada d'uns 500 anys. |
Les fonts de mina o qanats provenen de la cultura àrab. Ens deixaren aquesta tècnica que consisteix en un sistema de captació d'aigua que força la seva sortida generant una font.
Es fa un pou fins que s'arriba al nivell freàtic. A partir d'aquí es traça una galeria (mina) fins que s'arriba a la superfície del terreny. Depenent de la longitud d'aquesta galeria cada “x” metres hi ha pous d'aeració que servien per treure el material sobrant de la galeria (terra i roca) i per ventilar.
La font de mina més llarga de Mallorca es troba a Crestatx, sa Pobla, amb una llargària de 540 metres.
En el cas de la serra, moltes vegades aquestes fonts de mina solen tenir pocs metres.
Segurament eren fonts naturals que se sabia que hi eren. Aquestes fonts no tenien una sortida clara i s'havia d'excavar una galeria. D'aquesta manera es feia la mina metres endins amb una lleugera pendent entre l'ull de la font i el punt de sortida exterior i es canalitzava l'aigua.
Hi ha fonts de mina que tenen canalitzada aquesta aigua cap a safareigs i així s'asseguraven la reserva d'aigua en època de sequera o que no plovia
 |
| La molsa tapissa el rocallam i ho impregna tot d'una fresca olor d'humitat arreu.. |
 |
| Cases de Binifaldó |
La possessió de Binifaldó, situada al peu del puig Tomir,
envoltada per velles i frondoses alzines per una banda i
sementers de conreu per una altra, és avui un Centre
d’Educació Ambiental.
El topònim Binifaldó marca clarament l'existència d’una
antiga alqueria islàmica, si ens atenem al prefix bini-. La
seva etimologia seria de l’àrab Beni Haldun, “fills de Haldun”.
En el repartiment de l’illa de Mallorca, després de la
conquesta de Jaume I, va correspondre a l’Orde del Temple.
Des del segle XV la propietat passà per diferents mans,
fins que va ser donada, l’any 1682, al Santuari de Lluc.
Com la finca de Menut, Binifaldó va passar a l’Estat per
expropiació el 1897. Actualment és gestionada per la
Conselleria de Medi Ambient.
 |
| El llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris) és un arbust endèmic que deu el seu nom a l’arxiduc Lluís Salvador. El reconeixerem fàcilment perquè les seves fulles, amb el marge dentat, són verd obscur per l’anvers i verd clar pel revers |
 |
| Ja veiem LLuc allà baix. Vinga que ja falta poc!! |
 |
| Santuari de LLuc |
 |
| Erosió càrstica. Les formes que l'erosió ha dibuixat als pedregots d'aquest indret són unics, i semblen més propi d'un altre planeta.. |
 |
| El darrer raig de sol que s'escola agonic per darrera el Puig Major ens acompanya fins el nostre lloc de repòs tramuntanec aquesta nit.. |
