Quan ens vam despedir des del Tomir fins al setembre, ens referiem a les excursions pels cims de Mallorca, donat que on millor s'està per aquesta època de l'any en aquestes contrades és a qualsevol de les cales o platges que ens envolten. De totes maneres les vacances familiars d'estiu han donat l'oportunitat de fer algunes caminades per l'alta Provença i els Alps, en un ambient ja més frescot, que ens ha deixat un grat record i unes boniques postals.
Jo anava preparat per fotografiar els famosos camps d'espígol ("lavanda" o lavándula), vastes extensions de morat en perfecta harmonia amb les oliveres i vinyes provençals que ens recorden el parentesc de les diferents regions de la Mediterrània. Però varem arribar tard: la temporada s'ha adelantat i els darrers camps s'havien segat tot just feia una setmana-quinze dies. Total, que quedava més espígol al jardí de ca meva que a tota la Provença!!
Les excursions més boniques fóren cap al nord de la regió, al parc natural Des Ecrins, al bellmig dels alts alps francesos, rodejats de cims d'entre tres i quatre mil metres. Vam aventurar-nos a fer alguna excursioneta prou exigent especialment pel més marrec de la familia.. Jo mirava cap amunt i li deia : "Quan siguis gran pujarem allà dalt.."
 |
| Contrallum gairebé de postal; el poso de portada ja que resumeix la simbiosi familia-natura. |
FAMILIA i NATURALESA
Exel.lent combinació. Diuen que la familia és la millor escola per educar en les virtuts als nostres fills. Jo encara diria més: la muntanya és el millor escenari: l'esforç, l'exigència d'un nou pas, la suor que regalima pel front, el sol que crema la nostra pell, l'aire fresc que la consola... gaudir de la companyia dels que comparteixen la nostra aventura, tornar a xiular velles cançons...la sobrietat de la naturalesa on una llesca de pa, un troç de fuet i un glop d'aigua fresca són àpat incomparable... el soroll de l'aigua, del vent, el soroll del silenci... la visió majestuosa dels cims, de les crestes, dels glaciars, dels salts d'aigua, dels torrents, del pi negre que s'aferra en empinades vessants, de les pedregueres, els rius a les valls.. la grandesa de les coses petites, la senzillesa de les més grans.."
Quina força, quina bellesa..impresionant! (... la cascada)
Fa il.lusió veure neu en ple agost..
 |
| Tot l'equip |
 |
| La caputxeta vermella |
 |
| i el llop!! |
 |
| No ens hem separat de les trekking.. |
Ni de la super-motxilla...
Hotel-refugi de Gioberney, al Parc natural des Ecrins. Us l'imagineu a l'hivern, tot blanc,..
 |
| Na Lou n'és autora; pura poesia |
És hora de remullar-se!
Ara quatre fotos que titolarem "vermell sobre verd":
I aquestes per exemple "Contrallums d'horabaixa":
Aquí neix un riu: la capa freàtica troba la sortida i mana aigua ufana... com ses fonts ufanes de Campanet!
 |
| Ei guapes!! |
 |
| -Que tal les vacances? |
Hagués hagut d'enfilar-me una mica més per trobar el típic Edelweis, però a cada raconet descobria una flor diferent, algunes d'aquestes són espècies propies dels glaciars i les regions àrtiques segons recordava un cartell a l'entrada del parc.. Trobaré jo la meva flor de neu?
Edelweiss, Edelweiss,
Every morning you greet me,
Small and White,
Clean and bright
You look happy to meet me..
Blossoms of snow may you bloom and grow,
Bloom and grow forever
Edelweiss Edelweiss
Bless my home land forever
Every morning you greet me,
Small and White,
Clean and bright
You look happy to meet me..
Blossoms of snow may you bloom and grow,
Bloom and grow forever
Edelweiss Edelweiss
Bless my home land forever
 |
| Sempre hi ha qui es complica, però la diversitat forma part de la bellesa d'aquest món |
Aquestes quatre darreres fotos son d'una excursioneta més a sud, pròpiament provençal. Podria ser un racó de l'empordà, la garrotxa o de la serra de tramuntana..
I per on tornarem?? Bé, ja ho trobarem, ens veiem ben aviat per ses illes!!
