DE L'EMPORDÀ A LA SERRA DE TRAMUNTANA: de febrer 2015

Fa gairebé dos anys que tinc aquest bloc abandonat. El recull d'excuses és vergonyós, i no us avorriré. Però avui és un d'aquells dies que dius: "va Iñaki!!, això ho els has d'explicar!!". Els has de fer reviu-re la teva petita aventura que has viscut a aquell petit grup de lectors pels qui et vas il.lusionar començar a escriure aquest bloc ja fa cinc anys; a aquells que t'agrada explicar-los els secrets que descobreixes a cada passa, a cada racó de la Serra de Tramuntana..: a la meva estimada, als meus fills, als meus pares i als meus germans, als meus bons amics d'aqui i d'allà..
Moltes vegades vaig sol per aquests caminois, però sempre vaig ben acompanyat, per l'Amo d'aquestes contrades, per tots els elements que m'envolten i embriaguen els meus sentits, per la vostra companyia, la teva companyia..

Avui et convido a fer una passejadeta pel camí de s'Arxiduc fins al Teix..

Neva tota l'estona, a voltes amb força. Queden lluny les moltes vegades que he pujat fins aquí. Queda lluny aquell dia que pujàvem cofois amb el meu germà Pep, ara perdut enmig de la selva congolesa en missió humanitària... Avui fa vent i fred, molta fred. Quan s'obren clarianes ens meravellem amb l'espectacle blanc i blau, d'un mar d'arbres petrificats sota el blanc envolcall, i d'un mar blau, d'un fort blau que retalla majestuosament el perfil de la Foradada gairebé mil metres mes avall..

A la tornada la boira no ens deixa veure més enllà d'unes passes.. La sensació d'aventura és potent. L'emoció accelera el batec ja prou exigent de l'esforç. Breument s'apodera de nosaltres una sensació d'angoixa per si sabrem tornar a reconèixer les petjades que hem deixat a l'anada, que ara, la neu que cau amb ràbia, ens esborra..