Avui ens deixarem perdre per un d'aquells raconets idílics que destilen l'esència més pura de la Mediterrània. Començarem i acabarem la nostra excursió a Cala Deià, on deixarem que l'esperit es recreei en la bellesa de les seves aigües cristalines, dels blaus infinits i l'aroma de romaní de la Serra de Tramuntana que hi va a morir...
 |
| Cala Deià |
 |
| Panorámica del recorregut d'avui, costa de Deià i Llucalcarri, fins darrera d'aquell Cap on es regugia Port de Sóller |
De Deià anirem seguint la ruta de la GR fins el refugi de la Muleta a Port de Sóller. Passarem per camins empedrats centenaris, camps d'oliveres, possesions majestuoses.. A un costat la costa de Deià i Llucalcarri i a l'altra banda l'imponent Serra de Tramuntana: el Teix i la Serra d'Alfàbia a mà dreta i el Puig Major, Penyal del Migdia, l'Ofre i els Cornadors com a decorat principal al nostre horitzó.
 |
| Al cim del turonet l'Esglesia de Deià, privilegiat i inmortal vigilant d'aquestes contrades. Darrera seu els cingles de la falda des Teix. |
Deià podria ser un bon lloc per retirar-me.. El seu nom prové de l'època de dominació musulmana, del mot àrab ḍay‘ah que significa "llogaret". I quin llogarret tan bonic van reconquerir els avantpassats de l'Empordà!: el 31 de desembre de 1229 En Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, entra a Madina Mayurqa acabant així amb la dominació musulmana de Mallorca; en el Repartiment de l'illa Deià fou adjudicada al comte del Rosselló i la Cerdanya, Nuno Sanç. D'altra banda Gilabert de Cruïlles, senyor de l'Empordà, va prendre possessió de la zona de Llucalcari. No sé si va escriure el seu particular "De l'Empordà a la Serra de Tramuntana.."
 |
| Detall a Deià |
Qui segur ha deixat escolpit en la memòria d'aquests carrers són il.lustres personatges com el gran escriptor i filòsof mallorquí Ramon Llull, que va fundar una escola de llengües orientals a la possessió de Miramar.. i que un dia us en dedicarè un blog sencer..
Joan Alcover, que juntament amb Costa i Llobera, és el poeta més destacat de Mallorca. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau... Inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català.. Va escriure un poema inspirat en la vila..
Baixa la pendent
d’estret horitzó,
mitja carreró
i mitja torrent.
Cada casa sent
pel seu pontarró
passar la remor
de l’aigua corrent.
El saltant eixorda;
la figuera borda
li dóna ombradís.
Clivell de la serra,
dins un solc de terra
tanca un paradís.
II
Les parres ombregen
llenyers i pedrissos,
dones qui feinegen,
nins bellugadissos.
Les figues verdegen
damunt els canyissos;
els galls se passegen
enamoradissos.
El fullam tremola,
la vella s’acosta
al foc de la llar.
La vida s’escola,
el sol va la posta
i el torrent al mar.
d’estret horitzó,
mitja carreró
i mitja torrent.
Cada casa sent
pel seu pontarró
passar la remor
de l’aigua corrent.
El saltant eixorda;
la figuera borda
li dóna ombradís.
Clivell de la serra,
dins un solc de terra
tanca un paradís.
II
Les parres ombregen
llenyers i pedrissos,
dones qui feinegen,
nins bellugadissos.
Les figues verdegen
damunt els canyissos;
els galls se passegen
enamoradissos.
El fullam tremola,
la vella s’acosta
al foc de la llar.
La vida s’escola,
el sol va la posta
i el torrent al mar.
(Notes de Deià.
Joan Alcover)
Altres intel.lectuals que passejaren per aquests carrers fóren Unamuno o Rubén Dario.. Més conegut fou l'escriptor anglès Robert Graves, un dels primers estrangers que s'establiren a la vila i qui li donà fama mundial. Com Ava Gardner, han estat molts els peregrins que venen fins aqui a contemplar en silenci on descansa privilegiat l'autor de Jo, Claudio.
 |
| Hem recorregut els vells carrers d'aquest poblet que ha esta refugi de poetes i pintors |
El dramaturg i novel·lista deianenc Joan Mas i Bauzà fou un dels escriptors que, amb el seu teatre costumbrista, mantingué el català com a llengua de cultura a Mallorca durant la dictadura franquista. També va viure a la vila l'escriptor i defensor de la llengua catalana Josep Maria Llompart de la Peña. I una llarga llista d'escriptors d'aquí i de fora trobaren inspiració en aquest llogarret.. I també músics, com Manuel de Falla o el gran compositor teatral Andrew Lloyd. El 1979 en Patrick Meadows i na Stephanie Shepard organitzaren el primer Festival Internacional de Música Clàssica de Deià, que s'ha anat repetint any rere any des de llavors. Per aquí s'ha sentit en directe l'inconfundible so de la música de Mike Oldfield o la guitarra de Mark Knopfler. Quina pena no esser-hi aquell dia!!
 |
| Cala Deià |
Però si hem encapçalat el blog "La ruta dels pintors" és perqué són qui millor inmortalitzaren aquest tram que va de Deià fins a Sóller. Pintors com Antoni Gelabert Massot i Antoni Ribas Prats, reconeguts com dos dels més importants paisatgistes mallorquins..
Cercant a la web he trobat altres pintors de renom com Tito Cittadini, n'Ulrich Leman, en Joan Junyer, en Joan Miralles, en Miquel Oliver, en George Sheridan, en Mati Klarwein, Marc Heine o William Waldren..
Avui no me n'he trobat a cap d'ells per aquí, però estic segur que ens hem sentit atrets per la mateixa màgia.. Com va escriure en Rusiñol parlant de la llum deianenca "la claror d'aquesta Mallorca deu ser com la de certs llums, que sols atreu certes papallones".
 |
| Vall dels taronjers, Biniaraix (S.Rusiñol) |
I qué us diré de l'autor de "L'illa de la calma", Santiago Rusiñol? Doncs que fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya.
Va pintar la fageda d'en Jordà, allà a la meva estimada Garrotxa, i també aquí les aigües de Deià, els taronjers de Sóller i Biniaraix.. Avui us en poso algun fragment del llibre que parla d'aquesta illa..
Cercant a la web he trobat altres pintors de renom com Tito Cittadini, n'Ulrich Leman, en Joan Junyer, en Joan Miralles, en Miquel Oliver, en George Sheridan, en Mati Klarwein, Marc Heine o William Waldren..
Avui no me n'he trobat a cap d'ells per aquí, però estic segur que ens hem sentit atrets per la mateixa màgia.. Com va escriure en Rusiñol parlant de la llum deianenca "la claror d'aquesta Mallorca deu ser com la de certs llums, que sols atreu certes papallones".
 |
| Cala Deià |
Cala Deià és d'obligada visita pel turista que cerca les 7 meravelles de Mallorca. Però avui me l'han deixat tota per a mí sol... Fa quatre dies estava tot nevat, i la primavera tot just s'està obrint camí. Jo en tinc la primícia.. Està tal com com l'han pintada aquells pintors, amb aquarel.les de mil colors...
 |
| Contrallum a Cala deià |
Seguixo amb Rusiñol quan descriu la trobada dels cims amb la mar: "A voltes, de dalt d'un dels cims, cau una pedra. És una pedreta. El mar ni menys sen adona. És una gota de terra (...), però per petita que sia, és un fragment de Mallorca, que no tornará a recullir." Preciós.
 |
| Detall regufis embarcacions |
 |
| Relaxant oi, .. però encara més si us imagineu de fons la remor de la mar, la suau brisa del vent i la cridòria de les gavines que cerquen l'esmorzar.. |
"Alguns diuren que allí, a la fosca, hi viuen fades tan hermoses, amb uns ulls tan grans i tan blaus i amb uns llavis tan vermells, i canten uns cants tan verds, que, el que n veu una, és home a l'aigua" (Illa de la Calma, S.Rusiñol)
 |
Despres ja hi tornarem!L'olor de pi ho impregna tot. Pel que veig abans dominàven els camps d'oliveres, però el pi ha guanyat terreny i podem veure velles oliveres engolides per la pineda, relíquies del passat.
Vaig deixant lluny Cala Deià..
La pedra en sec domina en el recorregut. Anem deixant marjades, camps de conreu i privilegiades posesions a banda i banda.
L'excursió no té cap dificultad técnica més que la pròpia distància ja que anirem i tornarem (10+10 kms): suficient per sobrecarregar-me difinitivament el turmell i decidir-me per fer una resonància magnètica que em deixa fora de combat almenys 3 o 4 mesos.. Però això ja és una altra història.
 |
| Camí ancestral, guanyat a la pedra calcària i mur de pedra en sec |
L'anomenat camí de Castelló és una via d’origen medieval, que constituïa l'eix central de l'antiga ruta que enllaçava l'alqueria de Castelló amb Sóller i Deià. Segons documentació que es remunta a l'any 1230, l'alqueria de Castelló era el nom que tenien les actuals possessions de Can Prohom i Son Mico. Aquest topònim avui només es conserva referit a la capella situada entre Can Prohom i Can Carabasseta, a més del mateix camí.
Mentre passava per aquí veient com ruc i el xotet pasturejaven indiferents a l'atenta mirada del Puig Major, pensava: "Els sers humans ens diferenciem de les bestioles per qué a demés de menjar i reproduir-nos sóm capaços de meravellar-nos i estimar el que ens envolta... Per aixó cada vegada hi ha més bestioles al món i l'ésser humà està en real perill d'extinció.."
 |
| Deixem ja lluny Cala Deià.. |
 |
| Oliveres, garrovers i la mar omnipresent. |
 |
| Possessió Can Prohom y Son Mico al meu pas
|
Les cases de l'alqueria de Castelló, de volum considerable, tenen una gran façana dividida en dos cossos, que corresponen a la divisió en dues propietats: Son Mico a la dreta i Can Prohom a l'esquerra. Son Mico presenta una façana de tres plantes d'alçat i un portal forà d'arc rodó adovellat, amb una balconada al capdamunt i un colcador a la dreta; el porxo, en la tercera planta, mostra sis finestrons apaïsats. L'interior té un arc rebaixat que divideix els dos aiguavessos. Les cases de Son Mico, ofereixen la possibilitat de fer una bona berenada i degustar productes de la contrada. Jo m'hi vaig aturar a prendre un suc de taronja de tornada.. De Can Prohom, en destaca un gran portal rodó de pedra viva dóna accés a la clastra; a la dreta, hi ha el colcador.
 |
| Detall interior Son Mico |
Vaig llegir que en el seu interior es va habilitar una estança per a Isabel II que va visitar Sóller l'any 1863 i que finalment mai va utilitzar..
 |
| Capella de Castelló, gairebé en ruines i sense remei.. |
Dedicada a la Mare de Déu del Roser, la construïren al segle XVII els veïnats de Castelló, amb la contribució de la Universitat de Sóller. La capella entrà en decadència a les acaballes del segle XIX fins al punt d'amenaçar ruina.
 |
| Teló de fons: Penyal del Migdia (darrera s'insinua, nevat, el Puig Major), Serra de Son Torrella, Ofre (verd i piramidal), i fins els cornadors |
 |
| Paissatge bucòlic i pastoril. Xotets enmig d'oliveres centenàries i herba fresca. Penyal del Migdia i Puigmajor al fons. |
 |
| Possesió de la Muleta Gran |
La possesió de la Muleta Gran destaca per una imponent torre de defensa, a més de la tafona. Fóu una de les grans finques olivereres de la vall, encara que un gran incendi a la dècada de 1980 que durà dos dies va fer malbé una part important de l'olivar i del savinar. De totes maneres hi he trobat un grapat d'oliveres centenàries..
 |
| "les oliveres d'aquí.." |
Deia en Santiago Rusiñol de les oliveres de Mallorca: "les oliveres d'aquí s'atormenten tant pera créixer i es retorcen tant pera donar fruit, que sembla que no s fagin carrec que han nascut a una illa (..) Si no les pintéssin no hi hauria ningú que s'ho cregués (..) Arbres així són tant i tant centenaris que s perden en l'orde del temps i en la fosquetat dels sigles!
N'hi han, de troncs, que semblen serpents que s'estiguin mossegant la qua; n'hi han que semblen dònes nues, que s cargolen com sargantanes, i n'hi han que no s cargolen perquè ja s'han descargolat. Monstres am braços o braços am monstres,, amb les tripes a l'aire lliure o amb el cor a damunt de les tripes, que sembla impossible que pera fer olives es donguin tant torment de creixer" (Illa de la calma)
 |
| olivera agoserada |
 |
| Olivera a contrallum |
 |
| Camí al refugi de la Muleta |
Després de deixar els camps d'oliveres, enfilem ja cap el Cap Gros, el nostre destí, en un camí que si bades segur ensopegues. El sol apreta però l'aire és frescot. Es sent olor de romaní arreu.
 |
| Far des Cap Gros - la Muleta |
Arribem al nostre destí, el far des Cap Gros, a 120 m per sobre el nivell de mar. Faig una visita al refugi de la muleta, em cruspeixo un entrepà i vaig a gaudir de les fabuloses vistes sobre Port de Sóller abans de donar mitja volta.
 |
| Port de Sóller. A l'acantilat del fons la "Torre Picada" (veure blog "Torre de na Seca") |
 |
| Port de Sóller |
I tornem per on hem vingut fins Cala Deià, on ens remullem els peus..
I mentre escolto la suit nº 1 per cello de S.Bach en mans de l'inigualable Pau Casals, llegeixo aquest fragment d'en Rusiñol que ens ha acompanyat avui en el blog, que insiteix amb el treball constant des de temps immemorials de les ones sobre la costa de Deià i de tota Mallorca ..: "tant el mar haurà furgat, ones amunt i ones aval, que ls penyals, per heroics que sien, hi haurà un moment en que no podran més, i l'illa s'anirà minant per sota, i un bon jorn, que fassi un bon vent, nadarà cap a Catalunya, i la rebran còm se mereix, am tants braços com aleshores tinguin, i amb un crit de "Segadors", contestat per "Pescadors", que farà tremolar el troç que n quedi"
De l'Empordà a Serra Tramuntana
Iñaki Llopart.
De l'Empordà a Serra Tramuntana
Iñaki Llopart.
 |
| From Senderisme Consell de Mallorca |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada