El Teix és sinónim de seguir el rastre de l'Arxiduc, pel camí que du el seu nom tot vorejant uns acantilats a gairebé 1000 m d'alçada entre Valldemosa i Deià en una de les mes belles excursions de tota l'illa.
Pels que no sóu d'aquí, o no heu visitat la possesió de Son Marroig (sí, aquella que està damunt la Foradada) on hi ha un petit museu que explica qui era aquest personatge de finals de segle XIX, us diré que Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc d'Àustria príncep de Bohèmia, d'Hongria i de la Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial fou membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.
Fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals, per l'etnografia i per les llengües clàssiques. És molt conegut a Mallorca (on és anomenat popularment s'Arxiduc) per les temporades que passà a l'illa, on escriví diversos llibres d'investigació sobre temes de les Illes Balears (etnografia, història, cultura) i també alguns escrits artístics. Escriví una de les primeres recopil·lacions de les rondalles mallorquines, els contes populars de l'illa, avançant-se a la col·lecció del Mossèn Alcover.
Es va involucrar plenament en la vida de l'illa a partir del moment quan comprà la seva primera finca a l'illa, la finca de Miramar, a Valldemosa, el 1872. A les seves extenses propietats, convidava personatges il·lustres com ara Santiago Russinyol, Jacint Verdaguer, Miquel de Unamuno, i diversos personatges reials.
Expressà una gran estima a l'illa, que esdevingué com una segona pàtria. S'Arxiduc va dir de Mallorca: “Quan hagis contemplat la grandesa de Mallorca, quan hagis comprès el profund secret de l’Illa d'Or, l’estimaràs tota la vida”.
Com bé diuen els editors R. i J.J. Olañeta al llibre Somnis d'estiu ran de mar, recull d'escrits de l'Arxiduc: "La figura de l'Arxiduc Lluís Salvador, personatge novel·lesc, home de prodigiosa cultura i mecenes generós, és coneguda i estimada per tothom a Mallorca, en justa correspondència a l'amor que ell professà per l'illa. Príncep errant, Lluís Salvador va ésser de tot arreu i d'enlloc, però, si d'algun indret es va arribar a considerar ciutadà, si en alguna contrada arrelaren ferm les seves tendes nòmades, aquesta contrada fou Mallorca.
(copiat textualment de la Viquipèdia, sense permís, perquè no cal)
Fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals, per l'etnografia i per les llengües clàssiques. És molt conegut a Mallorca (on és anomenat popularment s'Arxiduc) per les temporades que passà a l'illa, on escriví diversos llibres d'investigació sobre temes de les Illes Balears (etnografia, història, cultura) i també alguns escrits artístics. Escriví una de les primeres recopil·lacions de les rondalles mallorquines, els contes populars de l'illa, avançant-se a la col·lecció del Mossèn Alcover.
Es va involucrar plenament en la vida de l'illa a partir del moment quan comprà la seva primera finca a l'illa, la finca de Miramar, a Valldemosa, el 1872. A les seves extenses propietats, convidava personatges il·lustres com ara Santiago Russinyol, Jacint Verdaguer, Miquel de Unamuno, i diversos personatges reials.
Expressà una gran estima a l'illa, que esdevingué com una segona pàtria. S'Arxiduc va dir de Mallorca: “Quan hagis contemplat la grandesa de Mallorca, quan hagis comprès el profund secret de l’Illa d'Or, l’estimaràs tota la vida”.
Com bé diuen els editors R. i J.J. Olañeta al llibre Somnis d'estiu ran de mar, recull d'escrits de l'Arxiduc: "La figura de l'Arxiduc Lluís Salvador, personatge novel·lesc, home de prodigiosa cultura i mecenes generós, és coneguda i estimada per tothom a Mallorca, en justa correspondència a l'amor que ell professà per l'illa. Príncep errant, Lluís Salvador va ésser de tot arreu i d'enlloc, però, si d'algun indret es va arribar a considerar ciutadà, si en alguna contrada arrelaren ferm les seves tendes nòmades, aquesta contrada fou Mallorca.
(copiat textualment de la Viquipèdia, sense permís, perquè no cal)
Comencem a caminar al carrer de ses Oliveres, a Valldemosa, tot seguint un caminoi que ens deixará al anomenat Pla des pouet, on ademés del nomenat pou trobem importants vestigis de la industria del carbó, cases de carboner, rotllos de sitja, etc.. enmig d'un bosc d'alzines que inicialment creixen arrelades a un sól fèrtil i progresivament fan autèntiques proeses per sobreuviure damunt de les roques mentre anem pujant per arribar al Mirador de ses Puntes. Un dia dedicaré el blog a parlar de les alzines, dels carboners i de tot un món que actualment ja només en queden els espectres del que fóu l'ànima del bosc a Mallorca...
 |
| Les alzines s'aferren de forma desesperada al rocallam.. |
Després d'uns 45 minuts d'haver deixat Valldemosa ja tenim tota la maquinària musculoesquelètica i cardiovascular en ple rendiment; hem guanyat alçada i ens hem omplert de bones vibracions; el dia és esplèndit, el sol cau en picat (que em dixarà una imprompta de "moreno-paleta"), veig el Galatzó allà al fons i començo a veure la mar, d'un blau molt intens.
 |
| El nostre camí, cami de "pedra en sec" |
 |
 |
Des del Mirador de ses Puntes (o Mirador de Can Costa), veiem les posesiones de Son Mas, Vistamar i Son Oleza i el Torrent des Salt en primer pla.
Els cims del fons segur que ja són coneguts pels lectors del blog, especialment el Galatzó, el més alt, amb la Mola de Planícia al davant que va a morir a la Punta de S'Aguila.
|
 |
El mar d'un blau intens, troba el cel en una fina flassada de nuvols de cotó..
|
 |
Perdoneu que torni a posar la mateixa panoràmica, però és que és tan bonica..
|
 |
Per allà baix pasa la carretera de Valldemosa a Deià. En els propers blocs de "Seguint les petxades de s'Arxiduc",ens acostarem a l'ermita de la Trinitat, S'Estaca i la Talaia de Son Galceran (més conegut com a mirador de Ses Ánimes).
Abans d'arribar a Sa Marina de Port de Valldemosa i ha un caminet que va fins S'Estaca: un passeig familiar idílic per nar a veure en Miquel i na Catalina Z-Jons. |
 |
No és per res, però la foto és bona. Si la dona em deixés faria una ampliació de 1 x 3 metres i la penjaria al saló de casa.
Des del Mirador de ses Puntes anem seguint la carena (la cresta) i aviat veiem allà baix Sa Foradada, un dels accidents geogràfics més singulars de tota la costa nord, juntament amb Sa Calobra.
Una excursioneta fàcil i molt bonica és baixar des de Son Marroig fins aquesta petita península (i després pujar). Una de les petites decepcions de l'excursió d'avui (l'altre és que he portat pocs queviures) és que quan he arribat a l'alçada de la Foradada, aquells núvuls blancs del fons ja estaven cobrint part de la costa nord, per fer-ho totalment quan he arribat al Teix, o sigui que és la única foto que he pogut fer avui d'aquest bonic indret. |
 |
| La península de la Forada allà al fons
I seguim carenant i seguim pujant pel bonic camí que ens va deixar l'Arxiduc en herència i ja estem a 856 m i hem fet el cim de Sa Talaia Vella, i una mica més enllà arribem al Refugi de s'Arxiduc, a 868 metres
|
 |
| Cim de Sa Talaia Vella |
 |
| Autofoto des de sa Talaia Vella perque ningu es pensi que ho he somniat; .. o sí era un somni? |
 |
| Refugi de s'Arxiduc |
Bé, ja que m'he possat la barretina per uns instants, aquí teniu un petit resum del poema Canigó de Jacint Verdaguer:
"L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el s. XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Esglèsia de Sant Marti del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia al castell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.
Coneix Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades. Allà és rebut per Flordeneu, la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.
Ella el sedueix, i ell, encisat per ella, s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. Guifré el sorprén quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, Tallaferro el perdona i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu" (de la Viquipèdia)
És bonic, oi?, doncs contempleu les vistes que hi ha des del nostre refugi, igual que he fet jo, mentre em menjava l'unic entrepà que m'he endut (m'he deixat el fuet, les quelis i els fruits secs!) i el sol m'acaronava mentre m'enamorava encara una mica més d'aquesta bonica Serra i de les seves fades.
 |
Començo per l'esquerra: entran el mar el Cap Gros i la Torre Picada (veure Bloc excursió Balitx, Torre de Na Seca), Puig de Bàlitx, Moncaire, Puig Major i Massanella. Al mig Puig des Moro i Sa Galera. Davant a la dreta els Cingles de Son Rul.lan per damunt dels quals caminarem d'aqui una estona despres de baixar al Coll de Son Gallard i passar per la cova de s'ermità Guiem
|
 |
| Detall refugi |
 |
| És gairebé la mateixa foto que abans, m'havia oblidat explicar que quan em jubili viuré allà baix, a Deià |
 |
Panóràmica del refugi de s'Archiduc, amb les nostres ja conegudes-conquistades muntanyes a l'esquerra, i el nostre objectiu d'avui a la seva dreta
|
 |
| Les parets dels Cingles de Son Rul.lan mentre passem pel Coll de Son Gallard
No deixo de maravellar-me de la feinada per fer un camí empedrat com aquest, i quant ben conservat està. Una de les diferències clares del senderisme a Mallorca del que jo coneixia a Catalunya és que no es pot badar gaire mirant el paisatge, doncs les possibilitats d'ensopegar amb un roc són molt altes; gairebé no hi ha terra, són tot pedres, i sovint posades per la mà de l'home.
|
 |
| Camí de l'Arxiduc |
 |
| Detall Camí de s'Arxiduc |
 |
Estem caminant pels cingles de Son Rul.lan, i vaig a buscar el Puig des Cargolí (945 metres). El camí cau vertiginós a la nostra esquerra. És típic pujar allar dalt i fer-se una foto des d'aqui, amb la Foradada allà baix (ara tapada pels nuvols); jo hi vaig pujar, però la foto ja me la faré un altre dia quan hi vagi amb algú. Segur que hi tornarem ben aviat.
|
 |
| Una altra foto per enmarcar? |
 |
| Camí de s'arxiduc desafiant el precipici en bona part del seu recorregut.. |
 |
| Detall del camí |
 |
| Puig des Cargolí |
 |
Aquesta gran fita marca una cruïlla: cap abaix anirem cap a Deià, si seguim la carena cap a la dreta arribarem fins el Teix, allà a la dreta, que serà el nostre destí final avui.
|
 |
| Si cap a nord la Serra cau vertical, cap a sudest ho fa de manera suau, gairebé és un altiplà on les ovelles pasturen indiferents a l'excurionista que els diu "que bé que viviu!!" |
 |
| El Teix
Després del Puig des Cargolí hem anat al Pla de ses Aritges i hem anat a buscar el Puig Gros (938 m), després del qual ja deixem el camí de s'arxiduc, que gira per anar a buscar el Refugi des Cairats que és una casa o refugi de nevaters més importants de Tramuntana que s'ha restaurat.
Nosaltres no baixarem sinó que posem el 4x4 amb reductora i enfilem cap el Teix (1064 metres) per completar tota la carena de cims d'aquesta serra.
|
 |
| Darrers metres abans de fer el cim |
 |
| Ja hi som, cim del Teix, dijous 25 febrer 2011. |
 |
| Cim del Teix. El mar hauria de ser blau, però també és bonic així blanc oi? |
 |
Hem caminat quatre hores a un ritme exigent; descans de 5' al Mirador de ses Puntes, 10' al Refugi Arxiduc. La baixada la farem en dues horetes.
|
 |
Per damunt nostre aquest "voltor negre" ens racorda que volarem mentre tinguem forces, però que mai deixarem de somniar,..
Aprofito per explicar-vos que el voltor negre és el rapinyaire més gran d'Europa,
i a Balears en hi han un centenar d'exemplars gràcies a una fundació ubicada a Campanet que
es dedica a la seva conservació, aconseguint que deixi d'estar en perill d'extinció.
Juntament amb el "ferreret" (petit amfibi únic en el món trobat a la Serra de Tramuntana)
són les espècies més singulars de l'illa. Trobareu més informació x internet.
Quan em compri una bona cámara amb zoom us faré uns bons primers plans.
|
 |
He desfet el camí fins el pla de ses Aritges i he baixat a Valldemosa pel camí de ses fontanelles. En arribar al Mirador de Ses Basses he vist el Galatzó i a Mola de Planicie agonitzat abans d'ésser engolit pels nuvols, ..adéu-siau
i així acaba també el nostre blog per avui.. A reveure!
Iñaki Llopart - De l'Empordà a la Serra de Tramuntana Addendum: Dimarts 1 de Març (dia de les Balears), fa 4 díes que vam fer el Teix; he sortit a caminar 2 horetes mentre la penya feia la migdiada o veia la peli de sobretaula. He sortit caminant a peu des de casa i he anat fins als Puntals de Valldurgent, on bonic escenari per veure la Serra de Tramuntana (veure blog: Caminant pels cims de palma del mes de gener). He fet una foto del tram que abarca l'excursió al Teix, on he marcat les fites més importants:  |
