DE L'EMPORDÀ A LA SERRA DE TRAMUNTANA: 2014

No havia caigut que la flor que regala la petita Murron a Willian Wallace a Braveheart, és aquest bonic card, símbol de la resistència escocesa, i esdevingut himne nacional (en competència amb "Scotland the brave"). N'hi ha arreu, i tenyeixen Escòcia de color com també han tenyit el meu bloc. Em sembla una bonica manera d'encetar aquest nou capítol...

Flower of Scotland

O Flower of Scotland,

When will we see

Your like again,

That fought and died for,

Your wee bit Hill and Glen,

And stood against him,

Proud Edward's army,

And sent him homeward,

Tae think again.

The hills are bare now,

And autumn leaves

lie thick and still,

O'er land that is lost now,

Which those so dearly held,

That stood against him,

Proud Edward's Army,

And sent him homeward,

Tae think again...

Cim del Ben A'an

El cim del Ben A'an va ser la primera excursioneta per terres escoceses. Per un aficionat al senderisme com jo tenir l'oportunitat de fer una trescada pels highlands fóu indescriptible. En familia, en solitari o acompanyat d'algun amic amb qui ens vam atrevir a desafiar algún dels més alts munros.. Si mai aneu a Escòcia a fer senderisme us aconsello la pàgina de Walkhighlands, està molt i molt ben feta, i va ser de gran ajuda tant per escollir boniques excursions com per no perdre'm enmig la boira..

"The Sisters", un dels clàssics de Glen Coe.

L'imponent Buachaille Etive Mór ens reb a l'entrada de Glen Coe, una de les valls més emblemàtiques d'Escòcia i escenari de la matança del clan McDonald

Allà dalt l'Aonach Eagach ridge, una de les experiències més brutals de l'excursionista escocès.

No vam conseguir fer l'Aonach Eagach pel mal temps, ja que són 9 kms per una estreta cornisa molt aéria. Seria com fer el camí de l'arxiduc però amb caiguda vertical a amdós costats. No sé si em vaig alegrar o entristir, però us puc assegurar que tenia pessigolles a la panxa quan estudiava el recorregut..

(http://www.walkhighlands.co.uk/fortwilliam/aonacheagach.shtml)

Amb en David, vam decidir fer un altre ridge, també exigent , amb 3 munros i boira, però menys perillós... (http://www.walkhighlands.co.uk/perthshire/beinn-a-ghlo.shtml)

El Carn Liath

Beinn a'Ghlo ridge

Caminant per mig dels núvols amb el meu veí i bon excursionista David

Després d'unes hores per mig dels núvols, amb l'ajuda del compass i un plànol que va acabar xop i descolorit vam aconseguir fer el darrer munro.. Feia un fred que pelava, la boira pixanera m'entelava continuament les ulleres. El fort vent feia difícil aguantar-se dret en els punts més alts..(i si no mira el petit video de sota!!) Però allà estava, feliç, amb el cor palpitant i mentre encara resonàven el centenar de gaites, les pipes del Royal Edinburg Military Tattoo, que ens acompanyaven.. Tenia a la butxaca un nou summit, un nou cim al sac de records entrenyables... Allà dalt, lluny de casa, però alhora tant aprop, ja que aquella terra m'havia acollit amb els braços oberts, dins el seu cor, el cor dels Highlands..
I jo aguantava fort la saltire, que onejava supèrvia al vent...


Cim del Carn nan Gabhar,

I ara tanquem els ulls mentra sona Amazing grace, i ens deixem portar volant per les terres altes d'Escòcia, per les seves valls i els seus rius, pels seus boscos, pels verds prats i per les seves llunyanes platges...

Acompanya'm en aquest viatge. Vola, vola alt... No tinguis por de descobrir com les coses més grans són senzilles, quant més amunt, l'home és fa petit, però l'ànima més gran... Descobriàs com s'omplen els sentits i el cor batega amb una força desconeguda, amb l'emoció de sentir-se tocat per d'aquesta amazing grace, i poder volar lliure cap els Highlands... Vola, vola alt...

Amazing grace! How sweet the sound

That saved a wretch like me.

I once was lost, but now am found,

Was blind, but now I see.

'Twas grace that taught my heart to fear,

And grace my fears relieved.

How precious did that grace appear

The hour I first believed.

Through many dangers, toils and snares

I have already come;

'Tis grace has brought me safe thus far

And grace will lead me home...

Cairngorms National Park

"Había siempre un millón de chispas en el agua, como aquel lago de montaña, era todo tan claro Jenny.. parecía como si hubiese dos cielos, uno sobre la cima del otro. Era tan hermoso.." (Forrest Gum)

Te gusta conducir?

Les aigües del famós Loch Ness

Aquesta la vam fer després d'un bon ruixat..

ruixat d'estiu..

Lake of Menteith

Posta de sol a Oban

I ens despedim amb aquesta bonica posta de sol i amb les gaites dels Royal Scotts Dragoons Guards que ens posen de nou la pell de gallina...

I mentre els escoltem de fons, anem recorrent alguns dels escenaris d'aquells homes que vàren lluitar per la seva llibertat...

Encara es poden sentir les seves veus resonar, aquí i allà...

"Lluiteu, i potser morireu. Fugiu i vivireu.. un temps almenys. I quan estigueu a les portes de la mort d'aqui molts anys, no cambiaríeu tots els dies d'aqui fins llavors per una oportunitat, només una oportunitat, de tornar aquí i dir als nostres enemics: podeu prendre'ns la vida, però mai ens prendreu... la llibertat!!!

(William Wallace)

St Andrews cathedral

Doune Castle

Arbroath abbey. L'any 1320 es va signar aquí la "Declaració d'Arbroath", sobre la independència d'Escòcia

"...for, as long as but a hundred of us remain alive, never will we on any conditions be brought under English rule. It is in truth not for glory, nor riches, nor honours that we llauri fighting, but for freedom – for that alone, which no honest man gives up but with life itself"

Que ve a dir : "...perquè, mentre quedin almenys cent de nosaltres, mai serem reduïts sota el domini anglès. No és en veritat per glòria, ni per riquesa, ni per honors pel que lluitem, sinó per la llibertat -només per ella, que cap home honest es dóna per vençut, sinó amb la vida mateixa"