VOLTA ALS TOSSALS VERDS PEL PAS LLIS

Volia titular el Blog "Al mal tiempo buena cara", donat que la previsió inicial era anar de Cúber al Puig d'en Galileu, tot passant per sota del Massanella pel Comellar des Prat i seguir la GR 221 fins al seu punt més alt. Però en arribar a la Font des Prat he tingut clar que no podia seguir endavant: estava molt enuvolat, amb poca visibilitat a partir dels 800 metres i bufava un fort vent que ens complicarien molt l'existència, de manera que he decidit baixar a cercar la protecció del refugi dels Tossals Verds, i de tornada he agafat una altra ruta que m'han explicat allà, completant així una bonica excursió tot al voltant del massís dels Tossals Verds.

Ruta: Cúber (Font des Noguer)--> canal des embassaments-->Coll dels Coloms--> Ses cases velles--> Pou de Sa Coma --> Refugi Tossals Verds --> Salt dels Cans --> Pas Llis--> Coma dels ases--> Coll de sa coma dels Ases--> Font des Noguer.

(veure plànol al final del blog)
Estem a dimarts 8 de març.

Torrent des Prat

El Tram de la Font des Noguer fins el Coll dels Coloms és el mateix que per anar al Puig dels Tossals (Veure el blog "La Serra enfarinada.."), passem pel nostre bosc d'alzines, deixem enrera rotllos de sitja i cases de carboners als que faigs un grapat de fotos donat que tinc l'impresió que avui serà un mal dia i hauré d'omplir el blog explicant com feien el carbó, la calç o alguna altra excusa..

Quan ja he decidit anar avall cap el refugi dels Tossals enlloc de pujar pel Comellar des Prat, m'ha donat la benvinguda en aquest nou camí el so de l'aigua del Torrent des Prat, que juntament amb el fort vent del moment i la boira damunt nostre li donaven al lloc una força especial.. Quina aventura ens espera pel davant?

Torrent des Prat, seguint els primers compassos del bell Danubi blau..

La boira no deixa veure el Massanella que tocaria estar per aqui davant..

No cal dir que la prudència és fonamental a la muntanya, i més especialment si es va sol i/o no s'està familiaritzat amb el camí.. Saber dir "em planto" a la muntanya pot evitar molts disgustos.

El nostre camí és en molts trams un camí de pedra (camí de ferradura), com no? Us l'heu d'maginar amb un carboner damunt del seu ase carregat amb feixos de llenya d'alzina..

Canaleta del Massanella (amb els Arcs d'en Fontanet)

A l'altre banda del Torrent des Prat, a la nostra esquerra veiem allà dalt la "Canaleta del Massanella".

Com el camí de s'arxiduc, el camí del barranc, i tantes altres infraestructures tramuntanenques, també es tracta d'una obra d'ingenyeria tradicional, de les més importants de la Serra, que data de l'any 1750 impulsada per Montserrat Fontanet.

Es tractava de solucionar els problemes d'aigua de Massanella, duent-la des de la Font des Prat per aquesta canaleta tot seguint una orografia molt complicada, essent necessari construïr un aqüeducte de quatre arcs de mig punt (Arcs de Fontanet), s'hagué de foradar la roca (sa Foradada) i salvar uns penyals mitjançant un salt d'aigua (s'Arreplegada). L'aigua va còrrer per aquesta canaleta durant més de 200 anys fins que recentment es va entubar per millorar el suministrament d'aigua al poblet de Mancor. Bé, ja tenim una altra excursioneta que un dia ben segur que farem (font: www.toponimiamallorca.net) Al refugi he vist una advertència que hi hi ha un tram esfonzat..caldrà informar-se bé.

Rotllo de sitja

Com que finalment l'excursioneta ha donat molt de sí, no m'extendré a explircar-vos com anava tot això del carbó que tant sovint anem trobant vestiguis en les nostres travesses i he anat deixant constància al blog. Us en deixo bibliografia per qui vulgui aprofundir en el tema. Jo he aprés que és un corbell, un quintar, una sàrria, una arrova, un badall, un bessó, una brasera, la carbonissa.. Però ara seguiré amb la meva excursió que encara queda el més dur i més bonic..

Sitges i carboners (potser aquest és el més interessant)

Els carboners a la serra de tramuntana

Activitats tradicionals a la serra de tramuntana

Anem tirant pel nostre camí cap els Tossals.. us podeu fer una idea de com és caminar per la Serra, pedres, pedres i més pedres.. s'ha de vigilar no ensopegar!!

Estem a Ses cases velles, un bonic indret que ens permet escollir com arribar al refugi, seguint la GR o bé donant una volteta per anar al Pou de sa Coma. La segona opció té bona pinta; anem-hi!. A la foto veureu uns xotets menjant herba i una cabana de pastors..

Suposo que en aquestes margeres al seu dia hi haurien oliveres, o potser vinyes que van desaparèixer amb la filoxera.. més avall sí que trobem boniques oliveres. Cerco al meu mapa d'Alpina qué és aquest pedrot d'allà dalt amb el forat: es diu "ses capelletes", i hi ha un avenc, l'Avenc des silenci. Al voltant veig al plànol que hi han altres avencs (Avenc dels Tossals, Avenc dels Benavenguts..). Avenc del Silenci... ja sé on no em trobarà ningú quan decideixi fer-me ermità.

Aìxò és una "burrada"

Una colla d'asses pasturant enmig del càrritg... Ens coneixem?

Platero i jo

El camí travessa aquest bonic bancal d'oliveres..

Li demano al xotet q "possi" pel meu blog...

No puc deixar de disparar el meu iphone, qualsevol direcció en qué miro hi ha algun detall que em crida l'atenció..

detall olivera

Pou de Sa Coma

Hola amics, vosaltres també voleu sortir al meu blog? Mireu  l'ocellet...click! Són mare i fillet.

Refugi de Tossals Verds

Per fi hem arribat el refugi. Dóno una volta pels exteriors per fer-me'n una idea i faig quatre fotos. S'hi pot arribar en cotxe des de Solleric (carretera entre Alarò i Orient). Té 30 places, barbacoa i taules a l'exterior, el seu hortet experimental, etc.. A dins una xemenia que crema llenya d'alzina ens calenta mentre prenc un café amb llet. Parlo una estona amb el guarda que m'informa de les rutes que es poden fer d'es d'aquí, que les reserves s'han de fer per internet, de la gent que passa per aquí, etc..

Us adjunto el link del refugi per qui vulgui anar-hi amb la familia a passar un bon cap de setmana. Cal reservar amb temps!!

Refugi Tossals Verds

Taules i barbacoa a l'exterior

la xemeneia

I tornem pel Pas Llis i el Coll dels Ases.

Això és una cabana pels xotets aprofitant el recurs natural

Ara ja no seguim un camí síno un "tirany" (corriol), i hem de seguir bé les fites. No és un camí fàcil, és llarg, dur en alguns trams i amb certa dificultat en altres. 

Si es fa l'excursió amb familia la ruta recomanada és per l'altra banda del Torrent d'Almedrà, seguin la canonada d'Emaya. Al final del blog deixaré un plànol.

Cabana de carboners

Anem pujant, deixant el refugi allà lluny fins que passem el Morro de sa vaca per perdre'l de vista...

i entrar de ple al Torrent de S'Almedrà. 

De seguit ens adonem de la fragilitat de la serra, de la pedra calcària que va cedint al pas del temps i que tanmateix li dona vida mostrant-nos la força de la naturalesa, de la pluja, les glaçades, el vent..que van moldejant l'escenari que mica en mica es fa més majestuós..

Torrent d'Almedrà

Salt des Cans

Abans de pasar el Salt dels cans, just a mà dreta puja un tirany per anar a fer el cim dels Tossals: sens dubte un recorregut de gran dificultat i molt més llarg que el clàssic que vam fer fa uns dies des del Coll des Coloms; un repte per més endavant.

Salt des cans

A l'altre banda del Torrent tenim el Puig de Sa Coma des Carboners (842 m)

La Canonada d'Emaya a l'altre banda del torrent.

Amb el Puig de s'Alcadena que estarà al fons del nostre escenari durant aquesta part del trajecte;

aquella pedreta allà al damunt està possada per la mà de l'home: és una fita que marca el nostre esquerp camí

Pas Llis

Sens dubte el Pas Llis és digne de donar nom a aquesta ruta. Fixeu-vos en les cadenes que hi ha a la paret per ajudar a l'excursionista a passar amb seguretat donada la dificultat tècnica del tram. 

No és un efecte òptic, hem d'atravessar una pedrera que baixa almenys a 75 graus..

I ja deixem el Torrent d'Almedrà per anar a cercar la Coma dels Ases

La pujada pel torrent l'hem fet a bon ritme, potser massa,  i ara m'està passant factura; cal pujar fins allà dalt al Coll dels Ases, on hi ha una paret seca i serà el punt més alt de la nostra excursió. M'ho prenc amb calma abans que m'hagafi una "pàjara"; poso la mà a la butxaca per cercar una font ràpida d'ATP: ametlles i nous de Califòrnia. Seguim.

Anem deixant la coma dels asses enrera. 

                                                           Hem deixat pel camí les restes d'una avioneta que es va esclafar per aquestes contrades; ho cerco per internet i  trobo la resposta a la pregunta que es farà tothom que passa per aquí: el pilot s'en va sortir viu d'aquesta? sembla que sí.

i ja estem dalt del Coll dels Ases (903 m)

Puig Major, ennuvolat

A dalt del Coll ens cruspim l'entrepà que m'he fet amb llangoniça de Vic (que vaig comprar a la Fira Medieval del Palma la setmana passada..) i agafo forces per acabar de pujar fins el Morro de Cúber (956 m); ja que hi som, anirem a conquistar un altre cim.

Embassament de Cúber, des del Morro de Cúber

Alaró i S'Alcadena des del Morro de Cúber

Puig de Sa Rateta (1113 m) des del Morro de Cúber

Estem dalt del Morro de Cúber (956 m), a l'esquerra (nord) el Massis del Puig Major on veiem el Puig de Ses Vinyes, i al fons (sobre el Gorg Blau) el Puig Roig. A la dreta veiem el Puig de sa Font (1071m) i entremig el Coll dels Asses.
Fixeu-vos la paret de pedra en sec que separa les finques a dalt la cresta, a 900 metres d'altitud..!! admiro aquestes generacions d'homes i dones valents ja oblidats, que  van donar vida a la Serra de Tramuntana durant segles..




Estem una estoneta contemplant el paissatge; 
està menys ennuvolat i fa menys vent que al matí però em poso el passamuntanyes..
La suor baixa per la front i sento el bateg del cor, potent, alegre..
Miro d'on vinc.. i sona aquella vella cançó:


"Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat..."




La nostra ruta d'avui. Distància horitzontal 11,5 kms, per ses cames uns 23 kms.

Com us he promés abans poso el plànol del recorregut més aconsellable per fer-ho en familia si enlloc de seguir les
fletxes verdes (pas Llis) seguiu les blaves (canonada Emaya). També és interessant fer-ho a l'inversa.

Iñaki Llopart
De l'Empordà a la Serra de Tramuntana

DE VALLDEMOSA AL TEIX

El Teix és sinónim de seguir el rastre de l'Arxiduc, pel camí que du el seu nom tot vorejant uns acantilats a gairebé 1000 m d'alçada entre Valldemosa i Deià en una de les mes belles excursions de tota l'illa.

 

Pels que no sóu d'aquí, o no heu visitat la possesió de Son Marroig (sí, aquella que està damunt la Foradada) on hi ha un petit museu que explica qui era aquest personatge de finals de segle XIX, us diré que Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc d'Àustria príncep de Bohèmia, d'Hongria i de la Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial fou membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.

Fou un intel·lectual que s'interessà per les ciències naturals, per l'etnografia i per les llengües clàssiques. És molt conegut a Mallorca (on és anomenat popularment s'Arxiduc) per les temporades que passà a l'illa, on escriví diversos llibres d'investigació sobre temes de les Illes Balears (etnografia, història, cultura) i també alguns escrits artístics. Escriví una de les primeres recopil·lacions de les rondalles mallorquines, els contes populars de l'illa, avançant-se a la col·lecció del Mossèn Alcover.

Es va involucrar plenament en la vida de l'illa a partir del moment quan comprà la seva primera finca a l'illa, la finca de Miramar, a Valldemosa, el 1872. A les seves extenses propietats, convidava personatges il·lustres com ara Santiago Russinyol, Jacint Verdaguer, Miquel de Unamuno, i diversos personatges reials.

Expressà una gran estima a l'illa, que esdevingué com una segona pàtria. S'Arxiduc va dir de Mallorca: “Quan hagis contemplat la grandesa de Mallorca, quan hagis comprès el profund secret de l’Illa d'Or, l’estimaràs tota la vida”.

Com bé diuen els editors R. i J.J. Olañeta al llibre Somnis d'estiu ran de mar, recull d'escrits de l'Arxiduc: "La figura de l'Arxiduc Lluís Salvador, personatge novel·lesc, home de prodigiosa cultura i mecenes generós, és coneguda i estimada per tothom a Mallorca, en justa correspondència a l'amor que ell professà per l'illa. Príncep errant, Lluís Salvador va ésser de tot arreu i d'enlloc, però, si d'algun indret es va arribar a considerar ciutadà, si en alguna contrada arrelaren ferm les seves tendes nòmades, aquesta contrada fou Mallorca. 

(copiat textualment de la Viquipèdia, sense permís, perquè no cal)



  Començo amb aquesta fotografia, les restes del mirador de Ses Puntes, que està dalt dels cingles que hi ha damunt l'ermita de Valldemosa o ermita de la Trinitat (un altre paratge d'extraordinària bellesa). Aquestes ruines m'han transportat breument a la epóca del romàntica de las Rimas y Leyendas de Bécquer, lloc de trobada d'enamorats, d'amor prohibit sota la llum de la lluna.. Doncs bé, créc que queda bonica encapçalant aquest bloc perqué de fet ha estat la primera fita de l'excursió d'avui i on hem començat a seguir el rastre de que ens va deixar l'Arxiduc en aquestes alçàries.

He començat a caminar gairebé a les 10:00, però us diré que una hora abans encara estava acabant de passar la guàrdia als meus companys, i hi ha hagut una feinada. Aquest febrer només havia fet el Massanella, i és que he estat una setmana amb la grip A, tendinitis al quàdriceps, etc.. misèries. Quan anava cap a la cafeteria de bon matí a esmorzar he vist que feia un bon sol i m'he dit: "ja torno a estar a punt, avui hi tornem". La llàstima és que no m'ha donat temps de quedar amb gent, i per aixó he fet un camí llarg i bonic, però tècnicament fàcil, el Camí de l'Arxiduc.

Comencem a caminar al carrer de ses Oliveres, a Valldemosa, tot seguint un caminoi que ens deixará al anomenat Pla des pouet, on ademés del nomenat pou trobem importants vestigis de la industria del carbó, cases de carboner, rotllos de sitja, etc.. enmig d'un bosc d'alzines que inicialment creixen arrelades a un sól fèrtil i progresivament fan autèntiques proeses per sobreuviure damunt de les roques mentre anem pujant per arribar al Mirador de ses Puntes. Un dia dedicaré el blog a parlar de les alzines, dels carboners i de tot un món que actualment ja només en queden els espectres del que fóu l'ànima del bosc a Mallorca...

Les alzines s'aferren de forma desesperada al rocallam..

Després d'uns 45 minuts d'haver deixat Valldemosa ja tenim tota la maquinària musculoesquelètica i cardiovascular en ple rendiment; hem guanyat alçada i ens hem omplert de bones vibracions; el dia és esplèndit, el sol cau en picat (que em dixarà una imprompta de "moreno-paleta"), veig el Galatzó allà al fons i començo a veure la mar, d'un blau molt intens.

El nostre camí, cami de "pedra en sec"

Des del Mirador de ses Puntes (o Mirador de Can Costa), veiem les posesiones de Son Mas, Vistamar i Son Oleza i el Torrent des Salt en primer pla.

Els cims del fons segur que ja són coneguts pels lectors del blog, especialment el Galatzó, el més alt, amb la Mola de Planícia al davant que va a morir a la Punta de S'Aguila.

El mar d'un blau intens, troba el cel en una fina flassada de nuvols de cotó..

Perdoneu que torni a posar la mateixa panoràmica, però és que és tan bonica..

Per allà baix pasa la carretera  de Valldemosa a Deià. En els propers blocs de "Seguint les petxades de s'Arxiduc",ens acostarem a l'ermita de la Trinitat, S'Estaca i la Talaia de Son Galceran (més conegut com a mirador de Ses Ánimes).
Abans d'arribar a Sa Marina de Port de Valldemosa i ha un caminet que va fins S'Estaca: un passeig familiar idílic per nar a veure en Miquel i na Catalina Z-Jons.

No és per res, però la foto és bona. Si la dona em deixés faria una ampliació de 1 x 3 metres i la penjaria al saló de casa.

Des del Mirador de ses Puntes anem seguint la carena (la cresta) i aviat veiem allà baix Sa Foradada, un dels accidents geogràfics més singulars de tota la costa nord, juntament amb Sa Calobra.
Una excursioneta fàcil i molt bonica és baixar des de Son Marroig fins aquesta petita península (i després pujar). Una de les petites decepcions de l'excursió d'avui (l'altre és que he portat pocs queviures) és que quan he arribat a l'alçada de la Foradada, aquells núvuls blancs del fons ja estaven cobrint part de la costa nord, per fer-ho totalment quan he arribat al Teix, o sigui que és la única foto que he pogut fer avui d'aquest bonic indret.

La península de la Forada allà al fons

I seguim carenant i seguim pujant pel bonic camí que ens va deixar l'Arxiduc en herència i ja estem a 856 m i hem fet el cim de Sa Talaia Vella, i una mica més enllà arribem al Refugi de s'Arxiduc, a 868 metres

Cim de Sa Talaia Vella

Autofoto des de sa Talaia Vella perque ningu es pensi que ho he somniat; .. o sí era un somni?

Refugi de s'Arxiduc

M'imagino el noble personatge passejant per aquestes contrades amb els seus amics Jacint Verdaguer, Santiago Rossinyol,.. Probablement mossén Cinto li preguntaria si havia trobat la seva Flordeneu tot passejant per aquests cims .. tal com versa en el seu Canigó, poema épic de la Reinaixença catalana..

Bé, ja que m'he possat la barretina per uns instants, aquí teniu un petit resum del poema Canigó de Jacint Verdaguer:

"L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el s. XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Esglèsia de Sant Marti del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia al castell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.

Coneix Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades. Allà és rebut per Flordeneu, la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.

Ella el sedueix, i ell, encisat per ella, s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. Guifré el sorprén quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, Tallaferro el perdona i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu" (de la Viquipèdia)

És bonic, oi?, doncs contempleu les vistes que hi ha des del nostre refugi, igual que he fet jo, mentre em menjava l'unic entrepà que m'he endut (m'he deixat el fuet, les quelis i els fruits secs!) i el sol m'acaronava mentre m'enamorava encara una mica més d'aquesta bonica Serra i de les seves fades.

Començo per l'esquerra:  entran el mar el Cap Gros i la Torre Picada (veure Bloc excursió Balitx, Torre de Na Seca), Puig de Bàlitx, Moncaire, Puig Major i Massanella. Al mig Puig des Moro i Sa Galera. Davant a la dreta els Cingles de Son Rul.lan per damunt dels quals caminarem d'aqui una estona despres de baixar al Coll de Son Gallard i passar per la cova de s'ermità Guiem

Detall refugi

És gairebé la mateixa foto que abans, m'havia oblidat explicar que quan em jubili viuré allà baix, a Deià

Panóràmica del refugi de s'Archiduc, amb les nostres ja conegudes-conquistades muntanyes a l'esquerra, i el nostre objectiu d'avui a la seva dreta

Les parets dels Cingles de Son Rul.lan mentre passem pel Coll de Son Gallard

No deixo de maravellar-me de la feinada per fer un camí empedrat com aquest, i quant ben conservat està. Una de les diferències clares del senderisme a Mallorca del que jo coneixia a Catalunya és que no es pot badar gaire mirant el paisatge, doncs les possibilitats d'ensopegar amb un roc són molt altes; gairebé no hi ha terra, són tot pedres, i sovint posades per la mà de l'home.

Camí de l'Arxiduc

Detall Camí de s'Arxiduc

Estem caminant pels cingles de Son Rul.lan, i vaig a buscar el Puig des Cargolí (945 metres). El camí cau vertiginós a la nostra esquerra. És típic pujar allar dalt i fer-se una foto des d'aqui, amb la Foradada allà baix (ara tapada pels nuvols); jo hi vaig pujar, però la foto ja me la faré un altre dia quan hi vagi amb algú. Segur que hi tornarem ben aviat.

Una altra foto per enmarcar?

Camí de s'arxiduc desafiant el precipici en bona part del seu recorregut..

Detall del camí

Puig des Cargolí

Aquesta gran fita marca una cruïlla: cap abaix anirem cap a Deià, si seguim la carena cap a la dreta arribarem fins el Teix, allà a la dreta, que serà el nostre destí final avui.

Si cap a nord la Serra cau vertical, cap a sudest ho fa de manera suau, gairebé és un altiplà on les ovelles pasturen indiferents a l'excurionista que els diu "que bé que viviu!!"

El Teix

Després del Puig des Cargolí  hem anat al Pla de ses Aritges i hem anat a buscar el Puig Gros (938 m), després del qual ja deixem el camí de s'arxiduc, que gira per anar a buscar el Refugi des Cairats que és una casa o refugi de nevaters més importants de Tramuntana que s'ha restaurat.

Nosaltres no baixarem sinó que posem el 4x4 amb reductora i enfilem cap el Teix (1064 metres) per completar tota la carena de cims d'aquesta serra.

Darrers metres abans de fer el cim

Ja hi som, cim del Teix, dijous 25 febrer 2011.

Cim del Teix. El mar hauria de ser blau, però també és bonic així blanc oi?

Hem caminat quatre hores a un ritme exigent;  descans de 5' al Mirador de ses Puntes, 10' al Refugi Arxiduc. La baixada la farem en dues horetes.

Per damunt nostre aquest "voltor negre" ens racorda que volarem mentre tinguem forces, però que mai deixarem de somniar,..

Aprofito per explicar-vos que el voltor negre és el rapinyaire més gran d'Europa,

 i a Balears en hi han un centenar d'exemplars gràcies a una fundació ubicada a Campanet que

es dedica a la seva conservació, aconseguint que deixi d'estar en perill d'extinció.

Juntament amb el "ferreret" (petit amfibi únic en el món trobat a la Serra de Tramuntana)

són les espècies més singulars de l'illa. Trobareu més informació x internet.

Quan em compri  una bona cámara amb zoom us faré uns bons primers plans.

He desfet el camí fins el pla de ses Aritges i he baixat a Valldemosa pel camí de ses fontanelles. En arribar al Mirador de Ses Basses he vist el Galatzó i a Mola de Planicie agonitzat abans d'ésser engolit pels nuvols, ..adéu-siau

i així acaba també el nostre blog per avui.. A reveure!




Iñaki Llopart - De l'Empordà a la Serra de Tramuntana



Addendum:

Dimarts 1 de Març (dia de les Balears), fa 4 díes que vam fer el Teix; he sortit a caminar 2 horetes mentre la penya feia la migdiada o veia la peli de sobretaula.
He sortit caminant a peu des de casa i he anat fins als Puntals de Valldurgent, on bonic escenari per veure la Serra de Tramuntana
(veure blog: Caminant pels cims de palma del mes de gener).
He fet una foto del tram que abarca l'excursió al Teix, on he marcat les fites més importants: