6 de febr. 2011

EL CLÀSSIC MÉS ALT: EL MASSANELLA

Dimarts 8 de febrer: Ja hem fet el cim del Massanella!  

 
El Massanella 1364 mtrs
 Imatge captada pel nostre iphone dels dels Tossals Verds, un 25 gener 2011



 La setmana ha estat moguda, de mails i bones intencions per sortir d'excursió d'un bon grapat de gent que té ganes d'animar-se. Però és difícil alliberar-se un dia de cada dia.. Crec que mostrar les excursions al blog fa que entrin molt pels ulls i encisen a qualsevol que coneix poc la Serra de Tramuntana, o bé fa retornar vells records de joventut, de grups d'escolta, motxila, sac de dormir i xiruques.. Estic segur que algun germanet o cunyat meu de Girona s'està rumiant agafar l'avió per venir a descobrir tot aixó..

Finalment hem aconseguit ser tres excursionistes. El bon temps en ha acompanyat i hem fet el cim amb un pim-pam (bé, amb dos).
Gràcies Isabel i Marta per donar el matí lliure als vostres marits; anar sol és un pal, ademés de perillós.


Es frontó (1061 m) amaga darrera seu e nostre objectiu


La nostra excursió comença al coll de sa Batalla, molt aprop del Santuari de LLuc, per anar a buscar la possessió de Comafreda; hem tingut la sort de que pagès que cobra el dret de pas (2 euros) estava encara dormint.
L'encanteri i la màgia de la muntanya acabaven de començar: la frescor de matí, el soroll del Torrent de Comafreda, el nostre caminet que puja seguint el rastre de fites, margeres de paret seca, rotllos de sitja, ..



Torrent de Comafreda

En Xisco i en Carles són forts, i estàn en forma, encara que feia estona que no feien un cim com aquest, i en les primeres pujadetes els motors s'han escalfat una miqueta i hem tingut que deixar refredar l'aigua dels radiadors..Després tot ha anat com una seda.

sitja de carboners
Puig de n'Ali (1035 m)




En Xisco, saludant als visitants d'aquest blog.




Mica en mica el nostre camí, que és un vell camí de nevaters, va guanyant alçada i regalant-nos boniques vistes
  
un petit descans





Cases de neu del Massanella



Quan  vaig fer el blog dels Tossals Verds, ja va sortir alguna casa de neu, però probablement el conjunt de cases de neu del Massanella son les més importants de l'illa. Hi ha una pàgina del Consell de Mallorca que ho explica, i no m'atraveixo a plagiar aquí l'article.
http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/proteccio.php?opcio=3
i si encara voleu més informació hi ha un pdf interesantíssim que explica com estaven construides ses cases de neu, com la transportaven, i què en feien de l'anomenat "or blanc"
http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/doc/voltesgalileu.pdf

Es pot veure l'arbre solitari més famós d'aquestes contrades, a mitja pujada, es tracta d'un teix.


En Carles, abans d'emprendre la darrera pujada al cim.

El Tomir (1103 mtrs) des del pla de sa neu, treu el nas per damunt dels núvols.
Es el cim més oriental de l'illa i destaca per les seves boniques vistes sobre la Badia de Pollença i Cap de Formentor. Crec que serà el proper cim que farem, des de Binifaldó.




Davant del Massanella, ja és nostre! 
  

Durant l'ascensió final només trobem pedres i petits arbustos que han sobreviscut a les cabres i a la neu. Estem al mes de febrer i hem suat de valent en aquesta pujada final al cim; no vull ni pensar com seria pujar-lo a l'estiu. Tinc ben clar que els mesos de calor les meves rutes acabaran en boniques cales idíliques que en hi ha un bon grapat.



Vinga Xisco, que ja queda poc!!


En arribar a dalt del collet veiem que s'hi amagava a l'altre costat: el Puig Major.

Són els moments màgics de l'excursionista que veu premiat el seu esforç i li són regalades unes ales per volar per uns instants per paratges reservats a uns pocs afortunats..



Gairebé no hi cabem tots al cim.
(agraïment a l'alemany anònim que ens ha fet la foto)



En Carles ens ha parlat de les seves aventures de jove per Alaska.. Quina enveja!! Aquests núvols podrien confondre's per un mar de neu amb osos polars..


Penyal del Migdia i Puig Major al darrera la Serra dels Teixos

No sé si he explicat que el Massanella és el Puig més gran que es pot pujar a peu a Mallorca, ja que el Puig Major (que amb 1436 metres és el mes alt) està  vetat per l'exèrcit. Aixó no vol dir que un dia no el pujem, és clar.. El que la gent no sap, és que el de l'esquerra, el Penyal del Migdia, encara que el cim propiament té 1356 metres i és el que està més a l'esquerra, just damunt Sóller (com la proa d'un vaixell), deixa a la seva dreta un cim més alt q el propi penyal de 1378 metres i que per tant seria més alt que el Massanella..A la foto es veu bé, i si no fes click i l'amplies que no costa res.



Dalt del Massanella hi ha un altiplà amb 3 cims que fan un triangle, el Massanella propiament amb 1365 mtrs que és el del fons, i dos més de 1347 mtrs (des on hem fet aquesta foto) i un altre de 1348 que queda a l'esquerra a les fotos on ha sortit abans el Massanella. És un paratge llunar, habitat per una colònia de corbs negres.



La neu aguanta en la vessant nord a pesar del sol


En Xisco tocant el cel. Hi tornarem!

Això és un gran avenc fruit de l'erosió càrstica que està només a 3-4 m del propi cim del Massanella, un caprici de la naturalesa no apte per qui pateix vèrtig.




Els núvols anant a cobrir la Serra de Tramuntana, com un llençol blanc per anar a dormir; és hora de tornar!.

De baixada, més pedres. És l'hora de vigilar no sobrecarregar els quadriceps o girar-se un peu.

 I per avui  ja està bé; estic molt content d'haver fet aquest clàssic amb bona companyia i arribar sans i estalvis a casa. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada