DE LA SERRA DE TRAMUNTANA A LA GARROTXA

Els 7 de la Foia

No és intenció d'aquest blog explicar qué pot arribar a ser un cap de setmana cavalgant al costat dels meus sis germans per les comarques volcàniques de Girona: una experiència que va més enllà de l'aventura i de l'esport,  més enllà dels rius, prats, fagedes i muntanyes que hem travessat,... una experiència que va més enllà del temps i torna a reunir a set  amics, set germans que cavalgaran de nou junts.. 

Aquí només pretenc ensenyar-vos quatre fotos de la Garrotxa i de la nostra aventura per donar una mica d'enveja al lectors.. Més endavant recolliré l'experiència i les anècdotes en format paper,  però aixó ja són històries de can Llopart..

Sí senyor, aquí estem tots,  calentat motors al punt de trobada i d'on partirem demà de bon matí: el Santuari del Collell, un racó idílic situat al del cor de la Garrotxa (www.elcollell.cat) on en Jordi ens té preparats els cavalls.

No tinc clar de quí va ser la idea original, però sí racordo l'il.lusió del primer mail d'en David que començava a posar fil a l'agulla al que inicialment semblava missió impossible: reunir-nos tots els germans? sense dones? sense nins? tot un cap de setmana? damunt d'un cavall? Massa bonic...

Però vet-t'ho aquí, de vegades els somnis es fan realitat. I aquí ens tens a tots set:

En Xavi, el nostre "Germà Gran"

En David, l'organitzador de la ruta, el nostre GPS

Jo mateix, que intentaré fer quatre fotos sense caure del cavall..

En Jordi, el nostre capataç

En Marc, damunt del seu BMW

En Pau... un poeta en la cerca del seu millor vers..

En Josep, el més petit però el més trempat dels set!

Allà dalt, el nostre destí... Santa Maria de Finestres.

I aquí teniu quatre postals que recullen breument la nostra petita escapada, l'escapada de "la Serra de Tramuntana a la Garrotxa.."

Hem atravessat rius...

Hem atravessat fagedes...

LA FAGEDA D'EN JORDÀ (Joan Maragall)

Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d'aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

i prats..

i muntanyes..

Hem travessat la Garrotxa rural...

la Garrotxa romànica...

La Garrotxa volcànica...

Ai si ens hagués vist el nostre pare..; els seus fills convertits en protagonistes dels seus westerns preferits....

Hem calvalcat lliures als quatre vents...

Hem assaborit el plaer de l' esforç..

Han sonat velles cançons...

Hem superat totes les adversitats...

 

Ens hem sentit orgullosos de formar part d'aquesta familia..

I arriba el merescut descans per cavalls i cavallers..

És el moment "estrella", l'hora de refer-se de la gesta i compartir-ho amb els meus enyorats germans.. un somni fet realitat. 

Com diu el lema del Collell: "cansats però contents!!"

I en fer-se fosc, sota una lluna minvant i l'escalfor d'una bona ratafia, han sonat vells acords.., i hem somniat amb el nostre Viatge a Itaca..

Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

I hem promès repetir-ho...

Gràcies brothers!!