AMB NEU FINS A SA TALAIA VELLA I REFUGI ARXIDUC

Cim Talaia Vella (858 m)

No és un poble dels Alps, és Valldemosa, 6 de Febrer del 2012

Tot just fa tres dies que va nevar i vam deixar-ne constància al blog, però és que ahir quan anava cap a la clinica per fer la guàrdia tornava a estar tot ben nevat.. Així que avui tot sortint de la feina ens hem calçat les xiruques i resta d'indumentària pel fred i la neu i som-hi!!
Per Palma la neu s'estava fonent ràpidament i només en quedava una mica per les teulades, però a l'alçada de Valldemosa encara estava tot ben emblanquinat..


El camí està ben nevat des de bon començament. La neu és tova i no hi han plaques de gel. No fa excesiva fred i de seguida anem entrant en calor. Amb les presses no he tingut temps de preparar un entrepà, però he arreplegat un grapat de nous pelades, xocolata negra, quelis, fuet, dos plàtans i dues cantimplores d'aigua.

Pujem decidits fins el Pla des Pouet. Són els llocs de sempre però amb un encant diferent. Sóc concient en tot moment que és una ocasió unica. Vaig amb els ulls oberts de bat a bat, intentant fixar en el disc dur dels bons records aquesta nevada del febrer de 2012.

No m'ho puc creure, estic trepitjant neu!!

Pla des pouet... Si estiguéssin aqui les nines seria fàcil fer-les creure que estan a Nàrnia..

Un ropit agosserat i afamat no dubte en aproparse a menjarse les engrunes que li he tirat..

Ocell

xiquet i valent

que al pit portes

per bandera

el cel rogent.

(Lola Casas)

Quelcom tan senzill com una soca d'arbre coberta de neu avui té una bellesa extraordinària..

Hi ha moments que el camí és poc evident i seria fàcil perdre's si no fós perqué l'entorn ens és molt familiar.. Hi hem passant tantes vegades.. Hauria de posar nom als arbres.. créc que em saluden, a la seva manera, quan passo...

Cada revolt té un encant diferent...

Comencem a guanyar alçada i ja s'intueix la balconada a la costa nord..

Enlloc de gorro hauria d'haver portat paraigües. Encara que no es percep a la foto, amb el desgel sembla que plogui quan passes per sota els arbres.. De tant en quan cau alguna bona blefa de neu..



Si us fixeu es veuen les petjades dels que van passar per aquí ahir diumenge.. Avui m'ha adelantat una cabra, i si no fixeu-vos amb les petjades més petites i recents..

Aquí la tenim!!, per suposat no ha dubtat en sortir correns quan m'ha vist.. Estava menjant unes branques caigudes per la neu cobertes de molsa..

A mesura que ens apropem el mirador comencem a veure el Galatzó i la Fita del Ram..

I ja estem al mirador de ses puntes que està a uns 780 mtrs per sobre el nivell del mar.. Qué majestuós el Galatzó allà al fons..

Allà baix l'Ermita de la Trinitat.. Després m'hi acostaré: com deu ésser un dels llocs més bonics i tranquil del món.. nevat??

Mirador de Ses Puntes. No és per res, però la foto és una passada!!!

Tinc gana, però aquí fa fred i vent,.. seguirem fins al refugi!!

És la tercera vegada que surt aquesta foto al blog, però el contrast de la neu i la mar... preciosa!!

Aqui hem de començar anar alerta, hi ha llocs amb dos pams de neu i s'ha de vigilar on es fica el peu..

M'agradaria explicar-vos que se sent al caminar per aquests cingles, amb la Mediterrània colpejant la ferèstega costa nord allà baix a 800 metres, la llum especial de la neu, el silenci especial del paisatge nevat..

I arribo al cim de la Talaia Vella!!

Ja intuim els cims de la banda oest de la Serra de Tramuntana, encara que està força ennivulat i amenaça boira, pluja..

Mirant cap a l'Est, l'imponent Galatzó al fons, i uns núvols negres al damunt..

Seguim avançant amb neu fins els turmells..

Per aquí no ha passat ningú avui, ni ahir, ni abans d'ahir...



Fa poc més d'un any que vaig començar aquest blog, i precisament va ser el més de febrer que us vaig parlar per primera vegada de s'arxiduc i del seu camí en aquest link:

http://delempordalaserradetramuntana.blogspot.com/2011/02/el-teix-seguint-les-petxades-de.html

Quan passava per aquí em preguntava si s'arxiduc va tenir la sort de veure i trepitxar tanta neu per aqui dalt com he tingut jo.. 



I seguim caminant i sentint el crepitar de les nostres petjades a la neu i el cor que batega accelerat..

I arribem al refugi de s'arxiduc, completament restaurat,.. i tancat!! És propietat privada. Sabeu que a Alaska totes les cases deixen la porta oberta de dia i de nit per que qualsevol pugui entrar a refugiar-se de la fred si ho necessita.? No he tingut aquesta sort, i he tingut que cruspir-me quatre nous i les quelis amb fuet per aquí fora. No s'hi estava tant malament assegut a la cara sud mirant cap a la Badia de Palma..

Allà al fons a la dreta veiem el cim del Cargolí; el Teix està tapat pels núvols.. M'agradaria seguir fins allà, però per avui ja està prou bé.

Avui he començat a caminar tard i donat que és la primera excursió després de tres mesos créc que ja està força bé. Encara em fa una mica mal el turmell, però ja no puc aguantar més de baixa. I sobretot que el traumatòleg m'ha dit que no deixi de fer esport.. M'ha receptat unes plantilles per canviar el punt de càrrega i que dugui un vendatge ben apretat i així ho he fet.. I m'ha anat prou bé.

No és un bon dia per fer fotos, especialment perque no hi ha gaire llum i els cims estan enboirats.. Però no li puc demanar més al meu iphone que ja fa un any que m'acompanya per aquí dalt i ha fet totes les fotos del blog.. De premi li he posat una funda indestructible, contra cops, per sumergir a l'aigua, pols, fang, etc.. s'ho mereix..

I cap abaix de nou, cap al Coll de Son Gallard per anar desprès a cercar el pla des Pouet..

De baixada m'he trobat un matrimoni excursionista de Sineu que s'han ofert en fer-me una foto. Hem fet el cami de baixada junts!! Des d'aqui aprofito per saludar-los i agrair-los la companyia!

Què fàcil és baixar per la neu, normalment això està plè de roques i pedres i és fàcil relliscar i ensopegar...

El desgel dels arbres era com una pluja, un autèntic bombardeig..

De baixada ha començat a escolar-se algun raig de sol..

Les cabanes i sitjes de carboner, els forns i murs de pedra que amaguen aquests boscos d'alzines.. quiina màgia coberts per la neu..

I arribem a Valldemosa; com que vaig bé de temps m'apropo a l'ermita de la Trinitat; des d'allà hi ha unes vistes incomparables de la costa nord, a més de ser un refugi de pau infinit, on el Déu del mar i la muntanya reposava tot contemplant la seva obra creadora...

Per desgràcia estava tancada, i m'he tingut que conformar en fer quatre fotos a les oliveres del voltant i al campanar.. Prou bonic!!

Fins aviat, a veure si hi ha neu encara al proper capítol!!!

Una abraçada

Iñaki Llopart