Quan vaig cap a la feina tinc el costum de mirar de reüll al Massanella, al Puig Major, al Galatzó... Aviat ens veiem les cares.. no us mogueu que qualsevol dia d'aquests em torno a escapar!!
La meva feina és feixuga, tant pel sistema musculo-esquelétic com pel sistema nerviós central; moltes hores, molt d'stress.. encara que amb el temps he aprés que l'estres és inevitable i no podem fugir-ne: hem d'aprendre a manejar-lo bé, amb serenitat i bon humor en la mesura possible. La muntanya m'ajuda a omplir els dipósits de tot això.
La meva feina és feixuga, tant pel sistema musculo-esquelétic com pel sistema nerviós central; moltes hores, molt d'stress.. encara que amb el temps he aprés que l'estres és inevitable i no podem fugir-ne: hem d'aprendre a manejar-lo bé, amb serenitat i bon humor en la mesura possible. La muntanya m'ajuda a omplir els dipósits de tot això.
El dilluns hagués estat perfecte, des de Palma es veien els cims nevats; però la sortida de guàrdia era dimarts i des de Palma semblava que la neu caiguda el cap de setmana ja s'havia fós. Però quina sorpresa trobar-me neu a la cara nord, a les zones més ombrívoles, que em va permetre fer alguna foto amb una miqueta de neu i fer aquest bloc una mica "enfarinat".
De totes maneres amago l'esperança de pujar algun cim amb tota la serra completament nevada; tot es farà.
De totes maneres amago l'esperança de pujar algun cim amb tota la serra completament nevada; tot es farà.
 |
| Mur de pedra en sec |
Començarem a caminar des de la Font des Noguer, entremig de Cúber i el Gorg Blau. La nostra excursió és als Tossals Verds (1115m), un clàssic de la Serra de Tramuntana apte per tots els públics. Després vam seguir cap el Morro d'Almallutx (1058m), i tot seguint la carena al Puig de Sa Font (1069m) i el Morro de Cúber (965m); un recorregut horitzontal de 10 kms amb un extra: una miqueta de neu.
Després d'una estona d'aproximació per un camí pla i fàcil, ens endinsem en un frondós bosc d'alzines. La neu que encara el tapiça li dona una màgia especial; de conte infantil si hi possésim quatre esquirols i algun conillet saltant. Els pit-roigs (ropits) hi posaven la música.
 |
| Cúber, fotografiat des del cotxe quan ens hi apropem, amb els cims de Na Fraquesa i Na Rateta a l'esquerra, més cap al fons, el que és com una pirámide, l'Ofre. |
Fà un dia fantàstic, i el sol ja apreta i fon la néu de les branques dels arbres que mentre passem sembla que ens vagin bombardejant amb boles de neu..
 |
| el nostre caminet |
Una de les coses que ens crida l'atenció d'aquest alzinar són els rotllos de sitja que troben en els que antigament es feia el carbó, i ens recorden la gran activitat que hi havia en els boscos mallorquins fa anys, ara solitaris. En qualsevol alzinar que ens hem endinçat hi ha restes de la indústria del carbó, i hom intenta imaginar-se quina debia ser l'activitat frenètica dins el bosc: carboners tallant arbres, les sitjes cremant, els ases suats treginant el carbó pels camins que ara trepitxo silenciosos, columnes de fum arreu i un aroma de llenya cremant en qualsevol racó.. aroma de llar.
 |
| rotllo de sitja |
 |
| restes d'una casa de carboners |
Les cases de neu dels Tossals, en realitat es tracta d'un pou on s'emmagatzemava la neu que recollien els nevaters, i parets de neu construides seguint una direcció perpendicular al vent dominant en el coll.
 |
| Paret de neu dalt del coll dels Coloms, just sota els Tossals Verds, el nostre objectiu. El sol apreta fort, però la temperatura de 2ºC mantindrà encara la neu un parell de dies mes |
 |
| pou de neu |
Us havia dit als de Girona que la volen declarar Serra de Tramuntana patrimoni de la humanitat??
 |
| Ja hem fet el cim dels Tossals Verds (1115m), amb el Massanella de fons (l'iphone permet fer fotos al revés, ja, ja..) |
 |
| Cim dels Tossals, i el cim del Puig Major a la dreta |
 |
Penyal del Migdia i PuigMajor a nord: el govern franquista i els amics americans van ser els encarregats en destrossar aquest bonic penyal, el més alt de Tramuntana. |
 |
| El Massanella; el proper cim a conquerir. Els cims de l'esquerra són la Serra des Teixos i veiem el coll des Prat o coll des Telègraf que s'hi puja pel comellar del Prat des de la caseta del Prat (es veu petita a la foto) tot seguin la GR-221 per anar cap a Lluc, essent el punt més alt de tota la travesa de tramuntana per la GR-221. Un dia farem de Sóller fins a LLuc. |
Hi havien uns núvols a l'horitzó en direcció nord, una mica nord-est que em van cridar l'atenció, i de sobte el meu sistema límbic m'ha dit: no pot ser!! ho son?? Sííí!!! Són els Pirineus!!. Aquesta foto és amb la cámera del movil i no té molt de zoom, però us ho ben aseguro, ho eren. De fet, des de Sant Geroni (a Montserrat) o des de Collserola es veu la Serra de Tramuntana, doncs a l'inversa serà més fàcil veure cims 3 vegades més alts no??. Definitivament tinc que incorporar una càmara amb un bon zoom per veure en Josep, en Blai o en Toni Cucurull pujant l'Aneto. Estic pensant en posar publicitat en aquest bloc per financiar-la.
 |
| Els pirineus al fons.. (mamí..!) Fes click x ampliar la imatge |
Després hem seguit el nostre recorregut al Morro d'Almallutx, i hem carenat fins el Puig de sa Font. No hi ha camí, però si seguim les cabres, i anem saltant de roca en roca, arribem fins el cim.., i ens deixa just sobre del del Gorg Blau.
 |
| Camí de cabres, per cabres.. |
 |
| Morro d'Almallutx |
 |
| Gorg Blau |
 |
| Foto tendre: aqui vaig pensar qué bonic seria haver vingut amb els nins.. |
 |
| Aqui vaig pensar: qué bé no haver vingut amb els nins i no dur camiseta vermella.. |
 |
| Le bonhomme de neige |
 |
| Tornem cap al cotxe passant pel Gorg Blau cap a Cúber. Unes ovelles en primer pla (a que semblanven roques?) |
I amb un gat i un gos, la neu d'aquest conte s'ha fós. Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada